Mosquiter comú
Phylloscopus collybita
Phylloscopus collybita
Nom castellà: Mosquitero común
Nom anglès: Common Chiffchaff
Nom francès: Pouillot véloce
Classe: Ocells
Ordre: Paseriformes
Família: Sílvids
Dimensions:
11-12 cm de longitud i 6-11 gr de pes.
Morfologia:
Es tracta d'un petit ocell de bec fi i potes fosques. Presenta tons verdosos o marrons-grisencs al dors i blanquinosos en les parts inferiors. Ambdós sexes són similars, per bé que els mascle són lleugerament més grans que les femelles.
![]() |
Aspecte típic durant el període reproductor |
![]() |
Aspecte típic durant l'hivern |
Comportament:
És molt actiu. Es desplaça contínuament entre les branques dels arbres i els matolls picotejant petits insectes. A vegades fa l'aleta (es quedar suspès en vol en l'aire) per aturar-se després. Fa volades curtes per desplaçar-se d'un arbre a l'altre. També pot baixar a terra a alimentar-se.
És molt actiu. Es desplaça contínuament entre les branques dels arbres i els matolls picotejant petits insectes. A vegades fa l'aleta (es quedar suspès en vol en l'aire) per aturar-se després. Fa volades curtes per desplaçar-se d'un arbre a l'altre. També pot baixar a terra a alimentar-se.
Veu:
El reclam típic es un agut "huit" que pot repetir contínuament (a dalt). El cant es un característic i sibilant "chiff-chaff-chiff-chaff..." (a baix).
Hàbitat:
Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:
Es tracta d'una espècie forestal. Per a reproduïr-se selecciona una gran varietat d'ambients boscosos, sobretot els de ribera i caducifolis frescos i humits (fagedes, rouredes, etc.). A l'hivern es mostra menys exigent i pot ocupat zones més obertes, com matollars, zones humides, parcs i jardins.
Alimentació:
Reproducció:
La seva dieta es basa en el consum de petits invertebrats (insectes i aranyes), que pot complementar amb la ingesta de petits fruits a la tardor i l'hivern. Durant la migració primaveral també nèctar i pol·len de les flors.
El període reproductor s'estén de març a juliol. El niu el construeix bàsicamente la femella en pocs dies i consisteix en una petita estructura tancada, feta amb fulles i molsa, a la que s'accedeix a travès d'una entrada lateral. El situa a baixa altura entre les bardisses, normalment en un matoll dens.
La posta consta de 3 a 9 ous de color blanc, llisos o motejats, que són covats durant uns 13-15 dies per la femella.
Durant la seva estança al niu, els polls són atesos i alimentats principalment per la mare. Emprenen el vol als 14-16 dies de vida, tot i que romandran encara uns 10-12 dies més a prop dels pares, que es reparteix la seva cura fins que s'independentitzen. Pot realitzar dues postes anuals.
Distribució:
Es distribueix com a reproductor de froma àmplia i contínua per les latituds temperades i boreals d'Europa i Àsia fins al llac Baikal, i de forma més localitzada al sud-est d'Europa i l'Orient Pròxim. Hiverna al sud d'Europa i Àsia, nord i Àfrica subsahariana.
![]() |
Distribució mundial. Sedentari en verd, estival en groc i hivernant en blau. |
![]() |
Abundància a Catalunya durant el període reproductor. |
![]() |
Abundància a Catalunya durant el període hivernal |
Existeixen nombroses subespècies:
P. c. abietinus - nidificant a Escandinàvia i nord-est de Rússia, i des de l'est d'Alemanya fins la mar Negra; hiverna als Balcans, nord-est i est d'Àfrica i Aràbia.
P. c. collybita - nidificant des de les illes Britàniques cap a l'est fins al sud de Suècia, França i est d'Espanya fins a l'oest d'Alemanya, sud de Polònia, els Balcans i nord-oest de Turquia; hiverna a la conca Mediterrània, nord-oest d'Àfrica i l'Orient Mitjà.
P. c. tristis - nidificant a Rússia fins a la mar Negra, nord del Kazakhstan, nord-oest de la Xina, nord-oest de Mongòlia i llac Baikal; hiverna al sud de l'Iraq, sud de l'Iran y des d'Àràbia cap a l'est fins a l'Índia i Bangladesh.
P. c. brevirostris - terres altes al nord-oest i nord de Turquia.
P. c. caucasicus - Caucas y Transcaucas fins al nord de l'Iran.
P. c.
menzbieri - nord-est de l'Iran y Turkmenistan.
![]() |
Subespècie tristis |
Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:
Migrant i hivernant molt comú. Es distribueix per tot el municipi, especialment pel riu Llobregat i la zona urbana, on se'l pot veure en parcs i jardins, però també a l'arbrat viari. Més escàs als boscos.
L'any 2015 es va reproduïr una parella al serrat d'en Canals. Aquesta és la única citació de cria segura al municipi.
![]() |
Àrea de distribució de l'ànec collverd a Sant Andreu de la Barca En blau aparició hivernal |
ESPÈCIES SIMILARS PRESENTS A SANT ANDREU DE LA BARCA
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): Aquesta espècie nomès se la pot observar durant els passos migratoris, sent probablement l'ocells més abundant en migració, sobretot durant la tardor. Nidifica a les regions boreals i àrtiques d'Euràsia i hiverna a l'Àfrica subsahariana. Ès molt semblant al mosquiter comú, del qual es pot diferenciar sobretot pel cant (sota la foto).
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): Aquesta espècie nomès se la pot observar durant els passos migratoris, sent probablement l'ocells més abundant en migració, sobretot durant la tardor. Nidifica a les regions boreals i àrtiques d'Euràsia i hiverna a l'Àfrica subsahariana. Ès molt semblant al mosquiter comú, del qual es pot diferenciar sobretot pel cant (sota la foto).
![]() |
Mosquiter de passa |
Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix): Molt rar en migració per Sant Andreu de la Barca, havent-se citat en unes poques ocasions durant el pas de primavera. Nidifica a Europa (de forma excepcional a la serralada Cantàbrica i Pirineus) i l'Àsia central i hiverna a l'Àfrica Tropical. És de color verd molt vistós per sobre, blanc nítid per sota i amb groc llimona a la gola i la cella. Presenta ales molt llargues i cua proporcionalment curta. Cant sota la foto.
![]() |
Mosquiter xiulaire |
ESPÈCIES SIMILARS NO DETECTADES A SANT ANDREU DE LA BARCA
Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus): Espècie no localitzada encara a Sant Andreu de la Barca, però que cal esmentar per la seva extrema similitud al mosquiter de comú. Nidifica a la meitat oest de la península Ibèrica i nord d'Àfrica i hiverna a l'oest del Sahel (a l'Àfrica). Fins no fa gaire es considerava una subespècie del mosquiter comú. Cant sota la foto.
![]() |
Mosquiter ibèric |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada