dilluns, 4 d’abril de 2016

l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, ha donat resposta a l’escrit Moció de DEMASAB.



l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, ha donat resposta a l’escrit Moció de DEMASAB, elaborada en base d’ampla recollida de declaracions de l’ONU, per a la preservació de la naturaforestal al municipi. Està recollida a través d’una declaració institucional, aprovada pel Ple Municipal.


La ciutadania que tingui interès de conèixer el contingut de la resposta, pot disposar de la mateixa, a la seu social local de Demasab: carrer Font, 5, Sant Andreu de la Barca, els divendres de 5 a  8 de la tarda.




MOCIÓ PER INCREMENTAR LA COBERTA FORESTAL EN EL TERME MUNICIPAL


0/ Nota d’edició


§  Tot el text en negreta correspon a èmfasis marcats per demasab. Quan el text original emfasitzava el text, es fa ús de la cursiva.

§  El subratllats corresponen a hipervincles en la versió electrònica que penja en el blog de demasab : http://demasab-ecologista.blogspot.com.es/



1/ Alerta mundial


Només en el mig any darrer el món sencer ha emfasitzat la importància de la reforesta­ció :


1.a/  L’11 de setembre passat, vora 4.000 experts de 142 països es van reunir al XIV Congrés Forestal Mun­dial a Sud-àfrica on aprovaren la Declaració de Durban, Visió per al 2050 relativa als boscos i les activi­tats forestals, “com una manera de contribuir a la consecució de l’Agenda 2030 per al Desenvolupa­ment Sostenible”. De la Declaració destaquem les frases següents :


Els boscos són una solució essencial per adaptar-se al canvi climàtic i mitigar-lo. La gestió sos­tenible dels boscos augmentaran la resiliència dels ecosistemes i les societats i optimitzen el paper dels boscos i dels arbres en l'absorció i l'emmagatzematge de carboni, alhora que pro­porcionen altres serveis ambien­tals.”


“Dur a terme aquesta visió requerirà noves associacions entre els sectors forestals [i d’altres], i el compro­mís amb [ ] les comunitats locals. L'èxit requerirà una major inversió en l'educació dels boscos ; comunica­ció ; capacitació [ ] ; i la creació de llocs de treball, especialment per als joves.





Engrescar el jovent en la creació d'un món millor ha d'esdevenir una font constant d'inspira­ció i estí­mul per a la innovació. La crida a l'acció ha d’anar acompanyada per totes les parts implicades, amb la partici­pació dels joves per atraure’ls vers el sector forestal.”



1.b/ El 25 de setembre, l’Assemblea General de l’ONU adoptà per unanimitat dels 193 estats afili­ats la Resolu­ció A/RES/70/1, Agenda 2030 per al Desenvolupament  Sostenible. Sota el tí­tol d’Objectius de desenvo­lu­pament sostenible i fites determina el seu objectiu 15 determina que cal  [p]rotegir, restablir i pro­moure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de forma sostenible, lluitar con­tra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i posar fre a la pèrdua de la diversitat biològica.“ (pàg. 28)


I n’estableix el calendari següent:


“15.1 Pel 2020, vetllar per la conservació, el restabliment i l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres i els ecosistemes interiors d'aigua dolça i els serveis que proporcionen, en particular els boscos, els aigua­molls, les muntanyes i les zones àrides, d'acord amb les obligacions con­tretes en virtut d'acords internacio­nals.


“15.2 Pel 2020, promoure la gestió sostenible de tota mena de Boscos, posar fi a la desforestació, recupe­rar els boscos degradats i Incrementar el repoblament i la reforestació a escala mundial.


 “15.5 Adoptar mesures urgents i significatives per reduir la degradació dels hàbitats natu­rals, aturar la pèr­dua de la diversitat biològica i, per al 2020, protegir les espècies amenaça­des i evitar-ne l’extinció.


 “15.8 Pel 2020, adoptar mesures per prevenir la Introducció d'espècies exòtiques invasores i reduir de forma significativa els seus efectes en els ecosistemes terrestres i aquàtics i controlar o eradicar les espè­cies prioritàries.


“15.9 Pel 2020, Integrar els valors dels ecosistemes i la diversitat biològica en la planificació nacional i lo­cal [ ].


“15.a Mobilitzar i augmentar de manera significativa els recursos financers procedents de to­tes les fonts per conservar i utilitzar de forma sostenible la diversitat biològica i els ecosis­te­mes.”


“15.b Mobilitzar un volum apreciable de recursos procedents de totes les fonts i a tots els ni­vells per finan­çar la gestió forestal sostenible.” (pàg. 28-29).


Tots els països, encloent-hi l’Estat espanyol, estan obligats a traslladar els Objectius acordats a l'àmbit nacio­nal, convertint-los en guies per a la política pública.






1.c/ L’11 de desembre representants de 195 estats signaren la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, també anomenat Acord de París.


La primera pàgina del document inclou una explícita revalidació de l’Agenda 2030, esmentada en el punt 1.b/, supra, com un dels considerants que han dut a tirar endavant la Convenció Marc: “Acollint amb satisfac­ció l'aprovació de la Resolució A/RES/70/1 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, titulada "Transformar nostre Món: l'Agenda 2030 per al Desenvolupa­ment Sostenible [ ]”. 


Sota el títol d’Aprovació, epígraf III. Decisions per fer efectiu l’Acord, el punt 55 afirma que “[r]econeix la impor­tància que revesteixen els recursos financers adequats i previsibles, [ ] destinats a re­duir les emissi­ons degudes a la desforestació i la degradació forestal i promoure la funció de la conservació, la gestió sosteni­ble dels boscos i l'augment de les reserves fores­tals de carboni, així com per a l'aplicació d'enfoca­ments de política alternatius, com els que combinen la mitigació i l'adaptació per a la gestió integral i sosteni­ble dels boscos, alhora que es reafirma la importància dels beneficis no relacionats amb el carboni que porten associats aquests enfocaments, encoratjant a que es coordini el suport procedent de, entre al­tres, les fonts públiques i privades, i tant bilaterals com multilaterals [ ]. (pàg. 9).


I sota el títol Acord de París, Article 5 1. “Les parts haurien d'adoptar mesures per conservar i augmentar, se­gons correspongui, els embornals i reservoris de gasos d'efecte hivernacle [ ], inclosos els boscos.” (pàg. 24).




2. La reforestació a Sant Andreu de la Barca, un tema pendent 


2.a/ En el municipi de Sant Andreu de la Barca, amb un total de 552 Ha2, 201 corresponen a fo­rest (36% del total).


Aquest forest correspon a una definició jurídica, car segons la Llei 6/1988, de 30 de març, fores­tal de Catalu­nya, art. 2.1 : “D'acord amb aquesta llei, són terrenys forestals o forests :

“a) Els sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes.

“b) Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d'aquests.

 “c) Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l'aforestació o la reforesta­ció.”



2.b/ El cert és que resten erms i matollars producte de l’acció antròpica en el terme mu­nici­pal, suscepti­bles de ser recuperats com a bosc. Amb total seguretat el territori compacte més gran amb aquesta possibili­tat és el Parc del Nord-est. Almenys així l’anomenen la Memòria d’ordenació : plànols proposta : Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Andreu de la Barca : revisió del Pla general d’ordenació munici­pal de 1981 : avanç del Pla (desembre 2011), pàg. 16 i 20, i l’Informe de sostenibilitat ambiental prelimi­nar : Pla d’ordenació urba­nística municipal de Sant Andreu de la Barca : revisió del Pla general d’ordenació municipal de 1981 : avanç del Pla (desembre 2011), pàg. 79, on determina que el “Parc” és “ubi­cat so­bre els terrenys marginals actualment situats entre l’A-2, la riera de Palau i el polígon indus­trial”, val a dir, la llenca de terreny entre el tram final de la riera del Palau, l’autovia del Nord-est (o A-2) i el Polígon Industrial anomenat Zona Industrial Nord-Est 18, i que es des­plega en una superfície que su­pera les 10 Ha2.



Segons el Cadastre, la finca cadastral 08195A00109002 que correspon, en la seva més gran part, a la cinta de terreny allargassada que corre paral·lela a la l’autovia, d’uns 30 m d’amplada, ja arriba als 79.463 m2. A les que cal afegir, pel cap baix, les finques 4203416DF1940S (11.379 m2), 4203419DF1940S (6.102 m2),  4401713DF1940S (5.250 m2) i 4399606DF1849N (superfície sense especificar). Segons el Pla general d’ordenació del municipi de Sant Andreu de la Barca aprovat definitivament el 28 d’octubre de 1981 (DOGC 9.12.1981) el que l’Avanç del POUM anomena “Parc del Nord-est” correspon a la part més oriental dels sectors del municipi 8, 9, 10, 11 i 12, i és qualificat com a sistema de “parc i jardins urbans” (codi d’identificació P). No ens consta que cap de les 37 modificacions puntuals del Pla general d'ordenació de Sant Andreu de la Barca n’hagi canviat la qualificació original.


De manera òbvia, al dia d’avui  el Parc del Nord-est és ben lluny de correspondre’s al que s’entén habitual­ment per “parc”. (Vegeu apèndix amb plànols de la coberta vegetal del sector on hi ha el “parc”).  



2.c/ Sobre aquest territori, la Memòria d’ordenació : plànols proposta : Pla d’ordenació urba­nística munici­pal de Sant Andreu de la Barca : revisió del Pla general d’ordenació muni­cipal de 1981 : avanç del Pla (pàg. 16), afirma el següent : “La recuperació dels espais de con­tacte entre l’autovia i el sòl industrial com espais lliures urbans, ha de ser una actuació fona­mental amb repercussions múltiples : la definició d’un nou parc lineal que permeti posar en relació els espai lliures urbans des de la riera de Corbera fins a la riera de Palau, definint un nou espai de vora urbana que pugui ser gestionat com un espai filtre que redu­eixi les repercus­sions ambien­tals de la infraestructura viària, millori les condicions d’urbanització del polí­gon industrial i a la vegada permeti definir el projecte de la nova façana urbana de Sant Andreu de la Barca.”



2.d/ Anàlogament, l’ l’Informe de sostenibilitat ambiental preliminar : Pla d’ordenació urba­nística munici­pal de Sant Andreu de la Barca : Revisió del Pla general d’ordenació municipal de 1981 : Avanç del Pla (pàg 79) “[t]ambé proposa la generació de nous espais que formin part de la xarxa [verda]. En aquest sentit, cal destacar la creació del parc del Nord-est [ ].”



2.e/ El mateix equip de professionals urbanistes que elaboraren l’avanç del POUM el desem­bre de 2011, un any més tard, en el marc del Fòrum 2012 Catalunya 21Territori i urbanisme. Es­tat i alternativeS, una tro­bada entre experts en urbanisme, resumiren part del Projecte de Ciu­tat de Sant Andreu de la Barca en la imatge següent :










(pàg. 60)


El Parc del Nord-Est esdevé, doncs, l’espai lliure que vincula cinc dels set connectors transversals 1_Riera del Palau ; 2_Camí Vell del Palau ; 3_Eix del c. Priorat ; 4_Eix C. Garraf – c. Camp Llarg ; i 5_Eix Via de l’Esport.


D’altra banda, el document Estratègia de Desenvolupament sostenible 2013-2020 : Sant Andreu de la Barca, del qual al web municipal en penja un resum. Sota l’epígraf  Biodiversitat i paisatge s’afirma que “es considera important poder establir una connexió clara tan natural com social entre la serra de l’Ordal i l’eix del riu Llobregat fet que permetrà la permeabilitat de la natura al teixit urbà de Sant Andreu i ajudarà a reduir la fractura que representen les infraestructures”. (pàg. 9)


Aquest mateix enunciat torna a aparèixer al document Revisió de l’Agenda 21 local de Sant Andreu de la Barca : maig 2014, en el punt  3.1.3 Biodiversitat i paisatge, on s’afirma que “es considera important po­der establir una connexió clara tan natural com social entre la serra de l’Ordal i l’eix del riu Llobregat fet que permetrà la permeabilitat de la natura al teixit urbà de Sant Andreu i ajudarà a reduir la fractura que repre­senten les infraestructures”. (pàg. 11)





2.f/ Fins i tot en el cas que en el futur es volgués requalificar part del Parc del Nord-est per al­tres usos que el forestal, queda clar que podran romandre-hi molts del arbres que s’hi puguin ara plantar i que aquests ja assoliran un cert port. Cal pensar que si arran de la inaugu­ració de l’autovia del Nord-est (1998) s’haguessin plantat plançons d’alguna espècie local, al dia d’avui ja tindrien vora 20 anys, i conformaria un bosqueró d’altura mitjana força superior a la dels humans, configurant un espai de recuperació de la vegeta­ció. D’aquesta manera els viatgers, andreuencs o d’onsevulga, que transiten per l’A-2 en sentit Barce­lona tindrien la positiva imatge d’una ciutat envoltada de bosc, entre l’arbreda paral·lela a l’autovia i la forest que ressegueix la capçalera de les nostres rieres. 




3. La repoblació forestal, un compromís de l’Ajuntament


3.a/ El Pla general d’ordenació de Sant Andreu de la Barca d’ordenances recopilades, apro­vat definitiva­ment per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona en sessió 8 d’abril de 1981 i acordada la seva execució en data 28 d’octubre de 1981, obliga al següent :


Article 44 : Protecció d’arbrat i paisatge

 “En el desenvolupament dels plans parcials s’han de definir les ordenances dirigides a la con­servació d’arbres i arbustos, així com l’increment de la població forestal i en general a la crea­ció i conservació dels ti­pus de vegetació propis de les zones de tipus urbà o rural. Aquelles or­denances han de contenir també les modernes orientacions sobre l’arquitectura del pai­satge.


Article 100 : Protecció d’arbrat i paisatge [sic : duplica l’art. 44, en qualsevol cas, una indicació de la rellevàn­cia del que s’hi estableix]

 “En el desenvolupament dels plans parcials s’han de definir les ordenances encaminades a la conservació d’arbres i arbustos, així com l’increment de la població forestal i, en general, a la creació i conservació de les capes de vegetació pròpies de les zones de caràcter urbà o rural. Aquelles ordenances han de recollir també les modernes orientacions sobre l’arquitectura del paisatge.”



3.b/ L’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Sant Andreu de la Barca, de 2002 deter­mina en la Secció 4ª. Espais lliures, Art. 56. Abast i prohibicions genèriques, el se­güent :


“3. Queda prohibida la tala de masses i elements arboris existents. En cas que per raons d’urbanització, edifica­ció o funcionament de la ciutat, s’hagi de procedir a l’extracció, caldrà assegurar a priori la replanta­ció d’aquests elements dins de l’àmbit municipal.

“4. Els propietaris d’espais verds públics o privats, o de solars amb elements arboris, estan obligats al mante­niment dels valors paisatgístics.




3.c/ El document Revisió de l’Agenda 21 local de Sant Andreu de la Barca : maig 2014 (certa­ment molt sem­blant al document esmentat en el punt 2.e, Estratègia de Desenvolupa­ment sos­tenible 2013-2020 ,

però títol diferents, amb redactats dissemblants i de data dife­rent. Cal tenir en compte que la Revisió de

l’Agenda 21 textualment afirma que “[a]questa pu­blicació, a més a més, esdevé un document divulgatiu

de les principals conclusions obtingudes del pro­cés de revisió de l’Estratègia de Desenvolupament Sosteni­ble de Sant Andreu de la Barca [ ]”. En qualsevol cas  calendaritza les propostes d’acció següents :


Codi 2.4 Establir mesures per millorar la qualitat de l’aire del municipi

Descripció : [E]s plantegen un seguit de mesures :

Continuar incrementant la quantitat d’espais lliures i superfícies vegetades de Sant Andreu com a me­sura per compensar les emissions de CO2.

“Prioritat : Mitjana

“Termini d’implantació : Mig (pàg. 46)


“2.5 establir mesures per tal de pal·liar, els efectes acústics negatius de les vies de comunicació dels fgc, carre­tera de corbera, la n-ii, l'autovia a2 i l’activitat industrial

Descripció : [ ] Es planteja establir mesures de correcció acústica als entorns de les infraes­tructures : Intro­duir en el nou planejament urbanístic franges de protecció i zones tampó acús­tiques (amb [ ] vegeta­ció) entre les zones industrials i les zones residencials.

“Prioritat : Mitjana [prioritzat en el procés de participació ciutadana]

“Termini d’implantació : mig (pàg. 47)


Codi 2.6 Resoldre els límits urbans per tal de fer-los mes funcionals, millorar el paisatge urbà i la qualitat de vida dels ciutadans

Descripció : Millorar els límits urbans de Sant Andreu, millorant el seu paisatge urbà i reduint les externali­tats negatives que suposa.

 “Els límits amb el sòl industrial incorporaran, mesures actives per reduir les externalitats nega­tives d’aquestes activitats, per exemple [ ] pantalles filtrants vegetals, [ ] actuacions de millora paisatgística i un llarg etc.

“Prioritat : Mitjana

“Termini d’implantació : Llarg (pàg. 48)


Codi 2.8 Millorar el grau d’urbanització del municipi, especialment de les zones industrials

Descripció : [ ] Mesures com [ ] la millora dels espais verds i els enjardinaments, són aspectes bàsics per a la millora de la urbanització de les zones industrials.

“Prioritat : MItjana

“Termini d’implantació : Llarg (pàg. 50)


Codi 3.2 Creació d'un corredor verd urbà que connecti la serra de l'ordal amb el riu llobregat

Descripció : Millorar la connectivitat ecològica i social del municipi muntanya – mar [sic, per riu]

“[S]erà especialment important impulsar aquells projectes que fomentin la connectivitat natu­ral, elimi­nant o reduint els efectes barrera de les infraestructures. Aquest gran corredor, assi­milarà els espais verds, places, carrers de vianants i equipaments municipals.

“Prioritat : Alta [prioritzat en el procés de participació ciutadana]

“Termini d’implantació : Mig (pàg. 56)



Codi 3.5 elaborar una xarxa d’espais verds urbans complexa i connectada per tal de potenciar els beneficis del gran nombre d’ espais verds de la ciutat.

“Objectiu : Millorar la qualitat dels espais verds i la qualitat de vida dels ciutadans

“Descripció : Aquesta acció encaminada a potenciar la qualitat i els beneficis dels espais verds urbans, la seva multifuncionalitat i el seu valor socialitzador. Per tal de crear aquesta xarxa de verd urbà caldrà desenvolu­par una primera diagnosi per tal de :

- “Identificació de les principals àrees d’atenció pel que fa a dèficits en la ciutat, si existeixen.

- “Localització de zones de possible introducció de nou verd a la ciutat existent.

“A continuació caldrà definir i projectar una xarxa d’espais i corredors verds urbans que generi una verda­dera matriu que relligui els barris i connecti la ciutat amb les grans zones verdes de la ciutat (l’Ordal i el Llobre­gat). L’objectiu d’aquesta xarxa ha de ser, posar en valor els espais existents tot millorant les seves carac­terístiques, connexions i sinèrgies amb altres espais verds o equipaments. Aquesta Xarxa tindrà com a espina vertebradora, un eix verd central amb el Parc Central de Sant Andreu de la Barca [ ].

A més a més, s’establiran una guia de criteris de disseny, de vegetació, de funcionalitat i de manteniment pel que fa als futurs espais lliures amb la finalitat que aquests siguin eficients

 “Prioritat : Alta [prioritzat en el procés de participació ciutadana]

“Termini d’implantació : Llarg (pàg. 59).


Codi 3.9 Redactar i executar un pla d’adaptació al canvi climàtic

Descripció : Els efectes del canvi climàtic [ ] faran vulnerables el municipi i especialment els espais verds del municipi [ ].

“Per tal de reduir la vulnerabilitat i optimitzar els recursos materials, d’aigua i energètics, es proposa dur a terme un Pla d’adaptació al canvi climàtic, en el que es plantegin les estratègies següents :

- “Adaptació dels espais verds (un programa de substitució d’espècies, nous criteris de mante­niment, no­ves infraestructures necessàries, entre altres aspectes que optimitzin la gestió dels espais urbans davant del canvi climàtic.)

- “Adaptació de l’espai públic (creació de zones d’ombra, [ ] ubicació de fons d’aigua i zones fresques, etc.

“Prioritat : Mitjana

“Termini d’implantació : Curt (pàg. 63).


Codi 4.7 promoure un nou model urbà que fomenti l’eficiència energètica

Descripció : “[ ] Es tindran com a mínim els següents criteris en compte:

- “Augment de les zones arbrades del municipi per a millorar la capacitat de retenció de CO2.

“Prioritat : Mitja

“Termini d’implantació : Llarg (pàg. 70)



3.d/ Finalment, el 28 de gener de 2016, el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat la moció tra­mesa per la Diputació de Barcelona, en data 15 de gener de 2016, amb registre d’entrada núm. 193, rela­tiva a donar suport a la Declaració de París i la creació del Pla estratègic del canvi climàtic. Entre d’altres punts, la moció preveu “[u]nir les ciutats i regions de tot el món per oferir fins a 3,7 gigatones de reducci­ons d’emissions de gasos efecte hivernacle per l’any 2030 [ ]” i més avall, en la mateixa pàgina s’afirma que “[p]er assolir aquests objectius, volem donar suport al Compromís per a l’Acció de la COP21 de París i enfor­tirem les iniciatives de creació de xarxes de ciutats i regions, i en particular, al Compact of Mayors, el Pacte d’Alcaldes, i al Compact of States and Regions. Donarem suport a la plataforma NAZCA de Nacions Uni­des i al Local Government Climate Roadmap per garantir la viabilitat d’aquestes iniciatives” (pàg. 2 de

 


la “Declaració de París : una contribució decisiva dels municipis i les regions a la COP21”, document insert dins la moció presentada per la Diputació de Barcelona).




4/ Necessitat d’una actuació urgent


4.a/ Tant els terminis d’implantació d’Estratègia de Desenvolupament sostenible 2013-2020 , com de la Revisió de l’Agenda 21 local de Sant Andreu de la Barca : maig 2014 establien l’horitzó temporal d’implantació de l’acció, diferenciant si el termini és: Curt (0 a 2 anys) – Mig (3 a 5 anys) – Llarg (> 5 anys).





4.b/ La Diputació de Barcelona ofereix una guia d’interpretació dels Indicadors de gestió de serveis munici­pals del verd urbà que pot servir de referent per una avaluació en profunditat del progrés anual de la repoblació forestal : Indicadors de gestió de serveis municipals : guia d’interpretació : verd urbà (Barce­lona : Diputació de Barcelona, 2014).




5/ Sensibilització d’infants i jovent


5.a/ El 21 de març està declarat per l’ONU com a Dia internacional dels boscos, i que el 30 d’abril és la “festa de l’Arbre” catalana reprenent el fil inaugurat el 1899 a la ciutat de Barce­lona[1]



5.b/ L’abril de 2005, 300 infants i progenitors andreuencs participaren en una plantada d’arbres organit­zada per l’Ajuntament, del mateix color polític que el consistori actual. Planta­ren 100 arbres a c/ St. Felip Neri cantonada Dr. Vila, davant del parc Mercè Rodoreda (Diari de Sant Andreu, núm.  98).


Actualment, passats deu anys, aquesta experiència és recordada per molts dels participants, aleshores in­fants, amb afecte.






5.c./ Diversos ajuntaments han organitzat plantades populars. Recordem, a tall d’exemple, els següents : Badalona (2010) ; Barcelona (diversos anys segons barris) ; Cerdanyola (2014) ; Manresa (2011) ; Molins

de Rei (2009) ; Montmeló (2009) ; Palau-solità i Plegamans (2009) ; Ripo­llet (2010) ; Sabadell (2009-2011, més previsions fins al 2017) ;  Sant Quirze del Vallès (2009) ;  Sucs (diversos anys) ; Tarragona (2011-2014) ; Tiana (1994-2015) Vilassar de Mar (2012) ; Vilopriu (2014)...  Gairebé tots els municipis esmentats for­men part de la Xarxa de Ciu­tats i Pobles per la Sostenibilitat.



5.d/ Les plantades d’arbres per part d’infants i adolescents són valorades per pedagogs. Vet ací alguns exem­ples : 


§  Manuel Rico Vercher, El Arbol : unidad didáctica de trabajo desarrollada por el método de proyectos  [S.l.] : Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, DL 1983

§  Jordi del Barrio. “L'Arbre del respecte, una espiral de valors”. Dins Perspectiva escolar, núm. 317 (setem­bre 2007), p. 74-83.

§  Francisco Sóñora Luna. “El Proyecto Climántica”. Dins Cuadernos de pedagogía, núm. 378 (abril 2008), p. 34-37.

§  Mª Concepción Martínez Torres, Manuel Zafra Jiménez. “Un arboreto en el Instituto”. Dins Cuadernos de pedagogía, núm. 379 (mayo 2008), p. 38-41.


Entre els documents internacionals (convenis, declaracions, informes...) que aborden la impor­tància de l’educació ambiental, encloent-hi sovint la rellevància sobre la repoblació forestal te­nim, per exemple :


§  Education for Sustainable Development. An Expert Review of Processes and Learning (Dani­ela Tilbury. Unesco, 2010), en particular el Case study 5.5. 


Més en general, així ho ratifiquen els congressos europeus de pedagogia forestal, del que ja s’han convo­cat 10 edicions, o la Foundation for Environmental Education, en particular el seu apar­tat Learning about Fo­rests. 




6/ Disponibilitat de demasab per col·laborar en la proposta


Demasab, Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, posa a dis­posició de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca tota la seva capacitat de treball perquè les accions que sol·licitem tot seguit reïxin plenament. 










Per tot l’exposat proposa al ple de l’Ajuntament els acords següents :  


1/ Que l’Ajuntament emprengui accions per a la repoblació forestal íntegra dels erms i mato­llars degra­dats del municipi, bo i prioritzant-ne el territori corresponent al “Parc del Nord-est”.


2/ Que part d’aquest repoblació es faci en col·laboració amb escoles, instituts, entitats adreça­des als in­fants, i entitats juvenils del municipi, per tal de sensibilitzar ecològicament els ciuta­dans en etapa de forma­ció.





[1] Societat d’Amics de la Festa de l’Arbre i Ajuntament de Barcelona, Cf. pàg. 86-7 de Boada, Martí, Boscos de Catalunya : història i actualitat del món forestal. Figueres: Brau, 2003,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada