dissabte, 5 de maig de 2018

AL·LEGACIONS: a l’aprovació inicial del Projecte executiu per a la recuperació d’entorn fluvial dels termes municipals de Sant Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat. Exp.1579/17 DOCUMENT NÚM. 2: Plànol



AMB, Àrea Metropolitana de Barcelona, carrer 62, número 16-18, edifici A, planta segona. Zona Franca, 08040-Barcelona.

Registre General de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 9 d’abril de 2018
AL·LEGACIONS: a l’aprovació inicial del Projecte executiu per a la recuperació d’entorn fluvial dels termes municipals de Sant Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat. Exp.1579/17 DOCUMENT NÚM. 2: Plànols

Júlia Díez Gómez, amb DNI 37643356-S, com a presidenta del Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambi­ent de Sant Andreu de la Barca, demasab, núm. registre DG Dret i Entitats Jurídiques 12.075/1990, NIF G59400267, amb domi­cili social al carrer de la Font, 5, baixos, Centre de Recursos Socioculturals de Sant Andreu de la Barca, c/e: demasab@gmail.com - Mòbil particular: 615 49 22 37. 
EXPOSA.-
1.   La nostra associació ha pogut consultar el "Projecte executiu per a la recuperació d’entorn fluvial dels termes municipals de Sant Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat. Exp. 1579/17

2.    A l’inici d’aquest expedient veiem que  es pot tractar del que va estar presentat a la ciutadania a la reunió  convocada per les regidories d’Urbanisme i de Salut Pública de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, on un arquitecte, en nom del Servei d’Espais Fluvials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ens va mostrar el projecte dels camins previstos (els que ja hi són) per anar a la zona d’inundació del riu Llobregat.  En aquesta reunió, els molts dels assistents de la ciutadania que hi havia van manifestar que ja anaven a fer caminades pel riu, i es va plantejar la conveniència que es posés il·luminació als llargs passadissos subterranis que hi ha per poder anar al riu, donat que aquests espais queden per sota la Nacional 2 i l’autovia A2, una llargada  de camins per on la gent traspassa al costat de les rieres per anar a caminar a l’espai situat a la vora del riu. També es va fer proposta de disposar d’un  observador d’ocells.   

3.    El dia que es va fer aquesta reunió a l’Ajuntament, no es trobaven presents membres de la Regidoria de Medi Ambient, cosa que al col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, DEMASAB, ens va sobtar, donada la importància del tema, ja que es tractava de la presentació d’una possible obra al medi aquàtic del Llobregat, i perquè com es coneix, l’AIGUA es VIDA, i el nostre maltractat Llobregat és l’abastiment d’aigua per a les persones de la zona metropolitana de Barcelona. Prou important en tant que aquest projecte per a la “recuperació de l’entorn fluvial”, abasta uns 2,7 quilòmetres, més o menys  lineals, de la llargada del riu d’entre dels municipis de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat: riera del Palau, fins a la riera de Corbera del Llobregat. A més, en aquest espai es troba la cubeta de l’aigua del subsòl de Sant Andreu de la Barca, la massa d’aigua 38, protegida per Llei.

a.       Manca d’estudis apropiats d’un equip d’experts en ecosistemes aquàtics del riu.
b.       Manca de senyals de suport per donar coneixement a la ciutadania, sobre possibles avingudes d’aiguats pel riu o rieres, com es el cas de la riera del Palau.  
c.       Manca d’estudi ambiental pel Projecte tenint en comte l’aqüífer del subsòl.
d.       Manca d’estudis ambientals atmosfèrics de l’espai i, invitant a fer exercicis físics a l’exterior.
e.       Manca d’un inventari de la fauna i flora actual.

4.    Al  PROJECTE s’observen 6 estades de Parc juntament a la llera del riu, que no fan advertiments ni disposen de senyalitzacions per un ràpid desplaçament de la gent en cas d'avingudes d’aiguats del riu o rieres, en cas que hi hagués una actuació necessària. Això vol dir que no s’han avaluat els problemes que podrien esdevenir per a les persones, ja que l’entrada i la sortida del riu, s’hauria de fer creuant alguns  passadissos, alguns llargs que van al costat de les rieres que passen per sota de les infraestructures de les vies de  la Nacional 2, i autovia del Baix Llobregat  A2. Per aquesta raó s’hauria de preveure que la gent conegués com fer front davant d’una possible avinguda d’aigua trobant-se a l’estada del “PARC del RIU”.  

-Com es coneix, aquest espai està subjecte als casos d’avinguda i riuades d’inundacions, dels quals hi ha història escrita calculada durant el 78. Hi ha especificacions que es recullen al CODI TRAM: ES100200_080 Zona Sud de la conca del Llobregat, corresponent al tram baix de la riera del PALAU a Sant Andreu de la Barca. Una de les riuades greus que es va produir a la nostra història va ser la de l’any 1962 (fa menys de 100 anys,  per la qual cosa és d’obligat  compliment tenir-ho en compte) en què el riu sobtadament va augmentar produint a nivell del llarg de la conca morts humanes i pèrdues econòmiques molt importants. Van quedar afectades o destruïdes infraestructures i indústries i part dels accessos de carreteres i ferrocarril van quedar inutilitzats.  (És a dir, és d’obligat compliment tenir-ho en compte i fer-ho saber a la gent que pogués pernoctar dins del Parc del riu del  Projecte  Recuperació  de l’Entorn Fluvial al terme municipal de Sant Andreu de la Barca”. (Aquell any 1962, va representar una falta de responsabilitat política molt gran, ja que van permetre l’ocupació humana en zones inundables. -Ara se’ns pot dir que hi ha el pantà de la Baells, però amb tot s’ha de tenir en compte per obligació dels encara possibles aiguats.

5.    Llobregat
La qualitat de les aigües del riu a la nostra zona ha millorat moltíssim en els últims temps, gràcies als treballs de l’AMB i l’ACA de la Generalitat de Catalunya, neteges de la ciutadania juntament amb l’Ajuntament i l’eliminació del canal Sedó agafant l’aigua del riu des de Martorell, per la qual cosa el riu va arribar a ser un riu  quasi sec a la nostra zona, on ara ja  el riu ha anat recuperant-se gradualment amb els seus valors naturals: d’aigua i vegetació de ribera i d’un paisatge evident de qualitat i varietats,  raó per la qual té un cost de manteniment irrellevant que permet la conservació d'un espai natural a prop de la població de Sant Andreu de la Barca,  cobrint una important funció cultural de coneixement natural del medi,  educativa i d’interès per a les generacions presents i futures, però, ara sí, sempre dins d’una manera regulada per respectar el medi natural del riu. I més  encara tenint en compte el canvi climàtic, ja que el riu és un recurs natural importantíssim de necessitat humana inigualable, a més de crear  paisatges de gran bellesa, en gaudeixen les persones que s’interessen per la natura de l’aigua, Igual que el fet de cuidar les aigües de la cubeta de Sant Andreu de la Barca, aigua del subsòl, de protecció especial obligatòria.

6.   Per tot això, veiem greu i inacceptable que al llarg  d’aquest Projecte no aparegui cap estudi TÈCNIC d'impacte ambiental al riu, per la qual cosa creiem que seria bo comptar, per exemple, amb la Fundació Terra.
 Una autèntica valoració d'impacte ambiental hauria de servir per a detectar i avaluar, minimitzant els  efectes ambientals negatius d'un projecte d’aquestes grandàries. Els rius no són simples infraestructures hidràuliques per a fer PARCS URBANS, sinó que constitueixen valuosíssims ecosistemes per a  la vida, tant per la riquesa biològica que sustenten, com per la varietat de nínxols ecològics que es creen als llits, riberes i zones humides, en estreta relació amb el curs d'aigua. Oblidar aquesta perspectiva  comporta, sense cap  dubte, la pèrdua d'importants valors biològics i provoca el desequilibri de sistemes que són altament necessaris per a la vida de la natura i de les persones.

7.    Plànol d’emplaçament i àmbit del Projecte, plànol 2.1 (Tots els plànols del Projecte tenen com a autor l’arquitecte d’una multinacional espanyola, AYESA. D’estudis ambientals no hi ha cap referencia)
A la pàgina 3 del Projecte sobre ortofotomapa s’expressa l’abast de l’EMPLAÇAMENT I ÀMBIT DEL PROJECTE, plànol 2.1. S’observa que aquest projecte agafa espai de la zona d’inundació, de la resta que va quedar amb la construcció de l’autovia A2, i també, fins i tot queda assenyalada la llera del riu. (Per tot això, ens fa la primera impressió que hi deu haver algun error en l’exposició, ja que la zona hidràulica no és urbanitzable).

8.    Plànol d’emplaçament i àmbit del Projecte, plànol 2.3
Pàg. 5.: En aquest plànol es visualitza de nou el projecte quasi amb el mateix que hem vist al plànol 2.1, es a dir: PROJECTE EXECUTIU PER A LA RECUPERACIÓ DEL L’ENTORN FLUVIAL, on el Projecte  envaeix la zona de policia, zona d’inundació i la llera del riu Llobregat.
            -Ens preocupa perquè es tracta d’un espai estret de terreny que arriba fins al riu, amb una longitud d’uns  2,7 quilòmetres de llargada.  Per tot això queda clar que en aquest espai hi ha quantitats d’hàbitats naturals: fauna, flora i vegetació en preservació de l’aigua i la natura, cosa prou important, que obliga a tenir en compte les característiques del projecte a realitzar, a modus de preservar la zona d’inundació i la preservació de l’ecosistema a favor de les característiques geomorfològiques, on cal tenir en compte el seu subsòl amb l’aqüífer de Sant Andreu de la Barca, massa d’aigua 38.  Aqüífer amb reconeixement històric, protegit pel Decret 328/1988, d’11 d’octubre, que com es coneix, forma una massa d’aigua contigua que inclou aqüífers classificats, per als  que s’han establert normes de protecció addicionals a la cubeta de Sant Andreu de la Barca i l’aqüífer de la vall baixa i delta del Llobregat: una aigua que al llarg del seu recorregut dona a beure a gran part la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona.

 -Per tot això s’ha de tenir  cura del que es vulgui fer, tenint en compte la Directiva Marc de l’Aigua, DMA, que introdueix el principi de l'enfocament combinat de la gestió integrada de l’aigua, directiva que recull els objectius i les finalitats de directrius anteriors, i les reuneix fent una visió integradora dels sistemes que s'han d'analitzar, abans, de les activitats que podrien impactar els ecosistemes aquàtics i que s’han de fer a partir d'un anàlisi integrada del medi.
-En el mateix sentit hi ha la DIRECTIVA 2006/118/CE DEL PARLAMENT EUROPEU i del CONSELL de 12 de desembre de 2006, relatiu a la protecció de les aigües subterrànies. Queda reflectit a Espanya, amb elReial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual se modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, Reglament de Planificació Hidrològica, aprovat pel Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d’inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i vessaments d’aigües residuals.” 
             -En aquest mateix sentit hi ha també el Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021, pel qual hagués estat d’interès imprescindible que aquest PROJECTE  hagués estat supervisat per un equip  d'experts ambientalistes d’ecosistemes propis del riu, és a dir, amb experts ambientals com botànics, ecòlegs, naturalistes, ambientòlegs, ornitòlegs, biòlegs, etc., estudis que no són en cap lloc exposats dins del Projecte executiu per a la recuperació fluvial dels termes municipals de Sant Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat.
9.    A la pàgina número 83, del DOCUMENT núm. 2: Plànols, apareix la definició geomètrica, distribució dels fulls, apartat 8.1, on es desplega el treball a realitzar. Analitzat l’espai dels fulls F04, F05, FO6, F07, F08,  on es troba el que s’anomena l’ampliació del Parc de la Solana, veiem que és un espai al costat de junt a l’autovia A2, que queda davant d’uns habitatges de  l’av. d’Argentina, habitatges que són els que queden més propers a l’autovia A2 i no està previst ampliar els murs instal·lats contra els sorolls. Alguns d’aquests habitatges queden a una distància de menys de 50 metres de l’A2 i reben forts sorolls. Sols es va instal·lar un mur de ciment amb 4 metres d’alçada, acabat en vertical, cosa que no priva gaire el pas dels sorolls als pisos (Amb el PROJECTE executiu per a la recuperació fluvial dels termes municipals de Sant Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat, hem vist que sols es preveu fer un enjardinament entorn al mur, però no s’observa la previsió de fer un d’altre tipus de mur per major control dels sorolls: uns sorolls què s’enfortiran quant es realitzi la connexió de l’A2 amb l’AP7, amb el que es preveu d’inici que passin 400 vehicles més per dia. Això vol dir que amb l’enjardinament, no n’hi haurà prou i, per tant, s’hauria d’estar a sobre de manera especial.

10. A la pàg. 237 del PROJECTE hi ha plànol de SENYALITZACIÓ DE PLANA, 16.1, on hi ha uns cartells senyalitzadors que diuen: PARC DEL RIU, i un d’altre d’anunciador que diu: MOLINS DE REI, indicant el que reproduïm: “El Parc Riu Llobregat és un corredor verd, un camí d’aigua entre la serralada litoral i el mar i un connector ecològic de primera magnitud. Amb el Parc es posa a l’abast dels ciutadans (lèxic masclista) un espai públic de qualitat, fàcilment accessible, i es guanya un entorn òptim per a la pràctica d’activitats de lleure i per al foment de l’educació ambiental.”   (Opinem que per això hagués estat necessari no dipositar tones de ciment al mig de la llera del riu, per a no fer distorsions a l’educació).

-A nosaltres ens sembla que un bon parc amb bones plantacions autòctones, qualsevol parc urbà  sempre pot servir per a l’educació ambiental. No ens sembla afortunat ni coherent que es digui d’un Parc de construcció d’obra urbana realitzada sobre del domini hidràulic,  posant ciment dins la llera del riu, a la zona d’inundació i la pròpia llera del riu. Opinem que per a l’educació cal aportar coneixement científic del que es faci, i en el cas de l’educació sobre del medi aquàtic i el que representa per a la vida, ha de ser a favor del medi aquàtic i el que representa per a vida en general, per a la natura i les persones, tenint en compte que el connector ecològic és el mateix riu i al riu Llobregat a Molins de Rei s’ha previst una obra urbana de ciment, posant-li tones de ciment dins la llera. Previst com a passeig per sobre del riu (persones senzilles es fan creus en analitzar-ho).


11. Quant al que s’informa que “es guanya un entorn òptim per a la pràctica d’activitats de lleure” és obligat tenir en compte el que es coneix: les activitats a l’exterior, deixen de ser recomanables per a la salut, sobretot per la gent gran i les criatures, si la contaminació atmosfèrica supera els límits anuals recomanats per l’Organització  Mundial de la Salut, l’OMS.
I com es coneix, a Sant Andreu de la Barca, precisament per aquest lloc que està a prop de l’autovia A2 i carreteres, i al costat de les emissions de l’industria CELSA, es coneix perquè   porten anys seguits superant els límits anuals de contaminació atmosfèrica pels diòxids de nitrògens (43µg m3 de l’aire, en la mitjana anual de 2017). També es coneix que les partícules petites: PM-10 µm i les PM-2,5 µm, (micròmetres de diàmetre) entren per les vies respiratòries i són molt perilloses per a la salut. D’aquestes partícules, PM-10 i PM-2,5, hi ha directives de l’OMS des de 2005, mostrant el límit en la mitjana anual en  20µg m3 a les PM-10, i 10 µg m3 a les PM-2,5  (la meitat del que marca la normativa actual europea). Això es confirma en la nota  descriptiva de l’OMS,  amb data d’actualització de setembre de 2016.
-De referencia d’aquesta contaminació atmosfèrica sabem que principalment està generada per la circulació motoritzada de l’automoció i el gasoil, i per les empreses fortes contaminants de l’atmosfera, com és la fosa per reciclats, majorment de cotxes que porten de tot, per a la recuperació de metalls. (Vegeu informe PRTR CELSA des de fa uns 10 anys, recollits en quilograms any. Fem recull dels últims anys sobre les emissions de què la CELSA  informa.-

Ø  Diòxid de carboni (CO2) any 2016,  181.292.000. Kilograms
Ø  Òxids de Nitrogen (NOx-NO2) any 2016, 293.076     
Ø  Arsènics i compostos, (AS)       any 2015,   76,40         
Ø  Cadmi i compostos, (Cd)          any 2016,    52,00        
Ø  Coure i compostos, (Cu)          any 2015,  338,70        
Ø  Mercuri i compostos, (com Hg) any 2015, 50,30       
Ø  Níquel i compostos (com Ni)  any 2015,   123,6           
Ø  Zinc i compostos (com Zn) any2016,      6.813,00       
Ø  PCDD+PCDF (dioxines + furans) any 2016, 0,000,74
Ø  Benzè                                   any 2014,     16.839,60        
Ø  Hidrocarburs Aromàtics Pol. HAP, any 2016, 422,00 
Ø  Fluors i compostos orgànics  any 2013,    15.487,1  0  
Ø  Partícules  (PM-10)           any 2011,            62.532,00  

-Fem referència d’aquest tema perquè és d’interès que l’Ajuntament informi a la Direcció de Salut Publica de la Generalitat de Catalunya, l’alcalde es també cap local de Salut, de la contaminació atmosfèrica que es pateix, en gran part, per la circulació i de la indústria CELSA. Contaminació ambiental atmosfèrica que, amb estudis de l’OMS i nota descriptiva d’actualització al mes de setembre de l’any 2016,  amb referència a la Directiva 2005, fa exposició sobre els efectes a la salut de la contaminació atmosfèrica d’EXTERIOR, sobretot de les partícules petites PM-10 i PM-2,5 a tenir en compte, de cara al que s’està anunciant al contrari, brindant per a la salut pública, gaudir en salut a Sant Andreu de la Barca, realitzant exercicis  i activitats d’esport en una zona de contaminació atmosfèrica. Tot el contrari del que es recomanable fer per protegir la salut (també caldria informar a la Delegació de Salut Pública

 
de la Generalitat de Catalunya que, segons l’Ajuntament, està molt interessada per conèixer l’evolució de la salut de la població, amb les activitats exteriors que practiqui al PARC del riu. També seria bo donar-los a conèixer la contaminació que patim i el treball que fa La Taula per a la millora de la Qualitat de l’Aire del Baix Llobregat, on el dia 29 de setembre de 2017, van reunir-se a Sant Vicenç dels Horts,  12 ajuntaments també Sant Andreu de la Barca, acordant proposar un estudi  biològic dels efectes de la contaminació atmosfèrica a la salut d’escolars).


Al·legació.-

o   Que es faci un estudi ambiental apropiat per respectar la vida del riu i de les persones.
o   Que s’inclogui l’evidència d’un inventari de la flora i fauna actual.
o   Que es tingui  en compte la no afectació de l’aqüífer de Sant Andreu, massa 38.
o   Que la ciutadania quedi informada dels perills d’inundació de la riera del Palau i riu.
o   Que es tinguin en compte els perills per a la salut en fer activitats a l’exterior amb la contaminació atmosfèrica i que s’informi a la gent dels seus efectes.
o    Un altre tema seria un possible accident industrial de química i què fer.
o   Que quan hi hagi nivells alts de contaminació atmosfèrica per sobre de les indicacions de l’OMS,  NO2, PM10 i PM2,5 i d’altres, s’informi a la gent gran amb criatures, perquè deixin de fer activitats físiques a l’exterior, per evitar malalties i problemes de salut.
o   Que s’informi a la Delegació de Salut Pública de la Generalitat de les reunions que s’estan fent donada la contaminació atmosfèrica que patim a l’àmbit del Llobregat i les previsions que es faci un estudi biològic.
o   Que no es posi en marxa el Projecte executiu per a la recuperació d’entorn fluvial dels termes municipals  de Sant Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat, exp.1579/17, fins que no es tinguin en compte totes les raons i  dificultats serioses expressades.
o   Que donat tot el que s’ha exposat, la salut del poble no sigui la justificació per urbanitzar el riu.

Atentament,



ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada