MOCIÓ PER INCREMENTAR LA COBERTA FORESTAL EN EL TERME MUNICIPAL
0/ Nota d’edició
§ Tot el text en negreta correspon a èmfasis marcats per
demasab. Quan el text original
emfasitzava el text, es fa ús de la cursiva.
§ El subratllats
corresponen a hipervincles en la versió electrònica que penja en el blog de demasab : http://demasab-ecologista.blogspot.com.es/
1/ Alerta mundial
Només en el mig any darrer el
món sencer ha emfasitzat la importància de la reforestació :
1.a/ L’11 de setembre passat, vora
4.000 experts de 142 països es van
reunir al XIV Congrés Forestal Mundial a Sud-àfrica on aprovaren la Declaració de Durban, Visió per al 2050 relativa als boscos i les activitats forestals, “com una manera de contribuir a la
consecució de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible”. De la
Declaració destaquem les frases següents :
“Els boscos són una solució essencial per adaptar-se al canvi climàtic i
mitigar-lo. La gestió sostenible
dels boscos augmentaran la resiliència dels ecosistemes i les societats i
optimitzen el paper dels boscos i dels arbres en l'absorció i l'emmagatzematge
de carboni, alhora que proporcionen altres serveis ambientals.”
“Dur a terme aquesta visió
requerirà noves associacions entre els sectors forestals [i d’altres], i el
compromís amb [ ] les comunitats locals. L'èxit
requerirà una major inversió en l'educació dels boscos ; comunicació ;
capacitació [ ] ; i la creació de llocs de treball, especialment per als joves.
“Engrescar el jovent en la creació d'un món millor ha d'esdevenir una
font constant d'inspiració i estímul per a la innovació. La crida a l'acció
ha d’anar acompanyada per totes les parts implicades, amb la participació dels
joves per atraure’ls vers el sector forestal.”
1.b/ El 25 de setembre, l’Assemblea General de l’ONU
adoptà per unanimitat dels 193
estats afiliats la Resolució A/RES/70/1, Agenda 2030 per al Desenvolupament
Sostenible. Sota el títol d’Objectius de
desenvolupament sostenible i fites determina el seu objectiu 15 determina
que cal “[p]rotegir, restablir i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes
terrestres, gestionar els boscos de forma sostenible, lluitar contra la
desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i posar fre a la
pèrdua de la diversitat biològica.“ (pàg. 28)
I n’estableix el calendari següent:
“15.1 Pel 2020, vetllar per la conservació, el restabliment i l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres i els ecosistemes interiors d'aigua
dolça i els serveis que proporcionen, en
particular els boscos, els aiguamolls, les muntanyes i les zones àrides,
d'acord amb les obligacions contretes en virtut d'acords internacionals.
“15.2 Pel 2020, promoure la gestió sostenible de tota mena de Boscos, posar
fi a la desforestació, recuperar els boscos degradats i Incrementar el
repoblament i la reforestació a escala mundial.
“15.5 Adoptar
mesures urgents i significatives per reduir la degradació dels hàbitats naturals,
aturar la pèrdua de la diversitat biològica i, per al 2020, protegir les
espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció.
“15.8 Pel
2020, adoptar mesures per prevenir la Introducció d'espècies exòtiques
invasores i reduir de forma significativa els seus efectes en els ecosistemes
terrestres i aquàtics i controlar o eradicar les espècies prioritàries.
“15.9 Pel 2020, Integrar els valors dels ecosistemes i la diversitat
biològica en la planificació nacional i local [ ].
“15.a Mobilitzar i augmentar de manera significativa els recursos financers
procedents de totes les fonts per conservar i utilitzar de forma sostenible la
diversitat biològica i els ecosistemes.”
“15.b Mobilitzar un volum apreciable de recursos procedents de totes les
fonts i a tots els nivells per finançar la gestió forestal sostenible.” (pàg.
28-29).
Tots els països, encloent-hi
l’Estat espanyol, estan obligats a traslladar els Objectius acordats a l'àmbit
nacional, convertint-los en guies per a la política pública.
La primera pàgina del document
inclou una explícita revalidació de l’Agenda 2030, esmentada en el punt 1.b/, supra, com un dels considerants que han
dut a tirar endavant la Convenció Marc: “Acollint amb satisfacció l'aprovació
de la Resolució A/RES/70/1 de l'Assemblea General de les Nacions Unides,
titulada "Transformar nostre Món: l'Agenda 2030 per al Desenvolupament
Sostenible [ ]”.
Sota el títol d’Aprovació, epígraf III. Decisions per fer efectiu l’Acord, el
punt 55 afirma que “[r]econeix la importància que revesteixen
els recursos financers adequats i previsibles, [ ] destinats a reduir les
emissions degudes a la desforestació i la degradació forestal i promoure la
funció de la conservació, la gestió sostenible dels boscos i l'augment de les reserves forestals de carboni, així com per a l'aplicació
d'enfocaments de política alternatius, com els que combinen la mitigació i
l'adaptació per a la gestió integral i sostenible dels boscos, alhora que es reafirma
la importància dels beneficis no relacionats amb el carboni que porten
associats aquests enfocaments, encoratjant a que es coordini el suport
procedent de, entre altres, les fonts públiques i privades, i tant bilaterals
com multilaterals [ ]. (pàg. 9).
I sota el títol Acord de París, Article 5 1. “Les parts
haurien d'adoptar mesures per conservar i augmentar,
segons correspongui, els embornals i reservoris de gasos d'efecte hivernacle [
], inclosos els boscos.” (pàg. 24).
2. La reforestació a Sant Andreu de la Barca, un tema pendent
2.a/ En el municipi de Sant Andreu de la Barca, amb un total de 552 Ha2, 201 corresponen a forest (36%
del total).
Aquest forest correspon a una
definició jurídica, car segons la Llei
6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, art.
2.1 : “D'acord amb
aquesta llei, són terrenys forestals o forests :
“a) Els sòls rústics poblats
d'espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes.
“b) Els erms situats en els
límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d'aquests.
“c) Els erms que, per llurs característiques,
siguin adequats per a l'aforestació o la reforestació.”
2.b/ El cert és que resten erms i matollars producte de l’acció antròpica en
el terme municipal, susceptibles de ser recuperats com a bosc. Amb total
seguretat el territori compacte més gran amb aquesta possibilitat és el Parc del Nord-est. Almenys així
l’anomenen la Memòria d’ordenació : plànols proposta : Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Andreu de la Barca : revisió
del Pla general d’ordenació municipal de 1981 : avanç del Pla (desembre
2011), pàg. 16 i 20, i l’Informe de sostenibilitat ambiental preliminar
: Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Andreu de la Barca : revisió
del Pla general d’ordenació municipal de 1981 : avanç del Pla (desembre
2011), pàg. 79, on determina que el “Parc” és “ubicat sobre els terrenys
marginals actualment situats entre l’A-2, la riera de Palau i el polígon industrial”,
val a dir, la llenca de terreny entre el tram final de la riera del Palau, l’autovia del Nord-est (o A-2) i el Polígon
Industrial anomenat Zona Industrial Nord-Est 18, i que es desplega en una
superfície que supera les 10 Ha2.
Segons el Cadastre, la finca cadastral 08195A00109002 que correspon, en la seva més
gran part, a la cinta de terreny allargassada que corre paral·lela a la
l’autovia, d’uns 30 m d’amplada, ja arriba als 79.463 m2. A les que
cal afegir, pel cap baix, les finques 4203416DF1940S (11.379 m2), 4203419DF1940S (6.102 m2), 4401713DF1940S (5.250 m2) i 4399606DF1849N (superfície sense
especificar). Segons el Pla general d’ordenació del
municipi de Sant Andreu de la Barca aprovat definitivament el 28 d’octubre de 1981 (DOGC 9.12.1981) el que
l’Avanç del POUM anomena “Parc del Nord-est” correspon a la part més oriental
dels sectors del municipi 8, 9, 10, 11 i 12, i és qualificat com a sistema de
“parc i jardins urbans” (codi d’identificació P). No ens consta que cap de les
37 modificacions puntuals del Pla general d'ordenació de Sant Andreu de la
Barca n’hagi canviat la qualificació original.
De manera òbvia, al dia
d’avui el Parc del Nord-est és ben lluny
de correspondre’s al que s’entén habitualment per “parc”. (Vegeu apèndix amb
plànols de la coberta vegetal del sector on hi ha el “parc”).
2.c/ Sobre aquest territori, la Memòria d’ordenació : plànols proposta :
Pla d’ordenació urbanística municipal
de Sant Andreu de la Barca : revisió del Pla general d’ordenació municipal de
1981 : avanç del Pla (pàg. 16), afirma el següent : “La recuperació
dels espais de contacte entre l’autovia i el sòl industrial com espais lliures
urbans, ha de ser una actuació fonamental
amb repercussions múltiples : la
definició d’un nou parc lineal que permeti posar en relació els espai lliures
urbans des de la riera de Corbera fins a la riera de Palau, definint un nou
espai de vora urbana que pugui ser gestionat com un espai filtre que redueixi
les repercussions ambientals de la infraestructura viària, millori les
condicions d’urbanització del polígon industrial i a la vegada permeti definir
el projecte de la nova façana urbana de Sant Andreu de la Barca.”
2.d/ Anàlogament, l’ l’Informe de sostenibilitat ambiental
preliminar : Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Andreu de la Barca
: Revisió del Pla general d’ordenació municipal de 1981 : Avanç del Pla
(pàg 79) “[t]ambé proposa la generació de nous espais que formin part de la
xarxa [verda]. En aquest sentit, cal destacar la creació del parc del Nord-est
[ ].”
(pàg. 60)
El Parc del Nord-Est esdevé,
doncs, l’espai lliure que vincula cinc dels set connectors transversals 1_Riera
del Palau ; 2_Camí Vell del Palau ; 3_Eix del c. Priorat ; 4_Eix C. Garraf – c.
Camp Llarg ; i 5_Eix Via de l’Esport.
D’altra banda, el document Estratègia de Desenvolupament
sostenible 2013-2020 : Sant Andreu de la Barca, del qual al web municipal en
penja un resum. Sota l’epígraf Biodiversitat
i paisatge s’afirma que “es
considera important poder establir una connexió clara tan natural com social
entre la serra de l’Ordal i l’eix del riu Llobregat fet que permetrà la
permeabilitat de la natura al teixit urbà de Sant Andreu i ajudarà a reduir la
fractura que representen les infraestructures”. (pàg. 9)
Aquest mateix enunciat torna a
aparèixer al document Revisió de l’Agenda 21 local
de Sant Andreu de la Barca : maig 2014, en el punt 3.1.3 Biodiversitat
i paisatge, on s’afirma que “es considera important poder establir una connexió
clara tan natural com social entre la serra de l’Ordal i l’eix del riu
Llobregat fet que permetrà la permeabilitat de la natura al teixit urbà de Sant
Andreu i ajudarà a reduir la fractura que representen les infraestructures”.
(pàg. 11)
2.f/ Fins i tot en el cas que en el futur es volgués requalificar part del
Parc del Nord-est per altres usos que el forestal, queda clar que podran
romandre-hi molts del arbres que s’hi puguin ara plantar i que aquests ja
assoliran un cert port. Cal pensar que si arran de la inauguració de l’autovia
del Nord-est (1998) s’haguessin plantat plançons
d’alguna espècie local, al dia d’avui ja tindrien vora 20 anys, i conformaria
un bosqueró d’altura mitjana força superior a la dels humans, configurant un
espai de recuperació de la vegetació. D’aquesta manera els viatgers,
andreuencs o d’onsevulga, que transiten per l’A-2 en sentit Barcelona tindrien
la positiva imatge d’una ciutat envoltada de bosc, entre l’arbreda paral·lela a
l’autovia i la forest que ressegueix la capçalera de les nostres rieres.
3. La repoblació forestal, un compromís de l’Ajuntament
Article 44 : Protecció d’arbrat i paisatge
“En el desenvolupament dels plans parcials
s’han de definir les ordenances dirigides a la conservació d’arbres i
arbustos, així com l’increment de la
població forestal i en general a la creació i conservació dels tipus de
vegetació propis de les zones de tipus urbà o rural. Aquelles ordenances han
de contenir també les modernes orientacions sobre l’arquitectura del paisatge.
Article 100 : Protecció d’arbrat i paisatge [sic : duplica l’art. 44, en qualsevol
cas, una indicació de la rellevància del que s’hi estableix]
“En el desenvolupament dels plans parcials
s’han de definir les ordenances encaminades a la conservació d’arbres i
arbustos, així com l’increment de la
població forestal i, en general, a la creació i conservació de les capes de
vegetació pròpies de les zones de caràcter urbà o rural. Aquelles ordenances
han de recollir també les modernes orientacions sobre l’arquitectura del
paisatge.”
“3. Queda prohibida la tala de
masses i elements arboris existents. En cas que per raons d’urbanització,
edificació o funcionament de la ciutat, s’hagi de procedir a l’extracció,
caldrà assegurar a priori la replantació d’aquests elements dins de l’àmbit
municipal.
“4. Els propietaris d’espais verds públics o privats, o de solars amb
elements arboris, estan obligats al
manteniment dels valors paisatgístics.
però títol
diferents, amb redactats dissemblants i de data diferent. Cal tenir en compte que la Revisió de
l’Agenda 21 textualment afirma que
“[a]questa publicació, a més a més,
esdevé un document divulgatiu
de les principals conclusions obtingudes del procés de revisió de
l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible de Sant Andreu de la Barca [ ]”. En
qualsevol cas calendaritza les propostes d’acció següents :
“Codi 2.4 Establir mesures per
millorar la qualitat de l’aire del municipi
“Descripció : [E]s plantegen un seguit de mesures :
“Continuar incrementant la quantitat d’espais lliures i superfícies
vegetades de Sant Andreu com a mesura per compensar les emissions de CO2.
“Prioritat : Mitjana
“Termini
d’implantació : Mig (pàg. 46)
“2.5 establir mesures per tal de pal·liar, els efectes acústics negatius
de les vies de comunicació dels fgc, carretera de corbera, la n-ii, l'autovia
a2 i l’activitat industrial
“Descripció : [ ] Es planteja establir mesures de correcció acústica
als entorns de les infraestructures : Introduir en el nou planejament
urbanístic franges de protecció i zones tampó
acústiques (amb [ ] vegetació) entre les zones industrials i les zones
residencials.
“Prioritat : Mitjana [prioritzat en el procés de participació
ciutadana]
“Termini
d’implantació : mig (pàg. 47)
“Codi 2.6 Resoldre els límits
urbans per tal de fer-los mes funcionals, millorar el paisatge urbà i la
qualitat de vida dels ciutadans
“Descripció : Millorar els límits urbans de Sant Andreu, millorant
el seu paisatge urbà i reduint les externalitats negatives que suposa.
“Els límits amb el sòl industrial
incorporaran, mesures actives per reduir les externalitats negatives
d’aquestes activitats, per exemple [ ] pantalles
filtrants vegetals, [ ] actuacions de millora paisatgística i un llarg etc.
“Prioritat : Mitjana
“Termini
d’implantació : Llarg (pàg. 48)
“Codi 2.8 Millorar el grau
d’urbanització del municipi, especialment de les zones industrials
“Descripció : [ ] Mesures com [ ] la millora dels espais verds i els enjardinaments, són aspectes bàsics
per a la millora de la urbanització de les zones industrials.
“Prioritat : MItjana
“Termini
d’implantació : Llarg (pàg. 50)
“Codi 3.2 Creació d'un
corredor verd urbà que connecti la serra de l'ordal amb el riu llobregat
“Descripció : Millorar la connectivitat ecològica i social del
municipi muntanya – mar [sic, per
riu]
“[S]erà especialment important
impulsar aquells projectes que fomentin la connectivitat natural, eliminant o
reduint els efectes barrera de les infraestructures. Aquest gran corredor, assimilarà
els espais verds, places, carrers de vianants i equipaments municipals.
“Prioritat : Alta [prioritzat en el
procés de participació ciutadana]
“Termini
d’implantació : Mig (pàg. 56)
”Codi 3.5 elaborar una xarxa
d’espais verds urbans complexa i connectada per tal de potenciar els beneficis
del gran nombre d’ espais verds de la ciutat.
“Objectiu : Millorar la qualitat dels espais verds i la qualitat de vida dels
ciutadans
“Descripció : Aquesta acció encaminada a
potenciar la qualitat i els beneficis dels espais verds urbans, la seva
multifuncionalitat i el seu valor socialitzador. Per tal de crear aquesta xarxa
de verd urbà caldrà desenvolupar una primera diagnosi per tal de :
- “Identificació de les
principals àrees d’atenció pel que fa a dèficits en la ciutat, si existeixen.
- “Localització de zones de possible introducció de nou verd a la
ciutat existent.
“A continuació caldrà definir
i projectar una xarxa d’espais i corredors verds urbans que generi una verdadera
matriu que relligui els barris i connecti la ciutat amb les grans zones verdes
de la ciutat (l’Ordal i el Llobregat). L’objectiu d’aquesta xarxa ha de ser,
posar en valor els espais existents tot millorant les seves característiques,
connexions i sinèrgies amb altres espais verds o equipaments. Aquesta Xarxa
tindrà com a espina vertebradora, un eix verd central amb el Parc Central de
Sant Andreu de la Barca [ ].
A més a més, s’establiran una
guia de criteris de disseny, de vegetació, de funcionalitat i de manteniment
pel que fa als futurs espais lliures amb la finalitat que aquests siguin
eficients
“Prioritat : Alta [prioritzat en el
procés de participació ciutadana]
“Termini
d’implantació : Llarg (pàg. 59).
“Codi 3.9 Redactar i executar
un pla d’adaptació al canvi climàtic
“Descripció : Els efectes del canvi climàtic [ ] faran vulnerables
el municipi i especialment els espais verds del municipi [ ].
“Per tal de reduir la
vulnerabilitat i optimitzar els recursos materials, d’aigua i energètics, es
proposa dur a terme un Pla d’adaptació al canvi climàtic, en el que es
plantegin les estratègies següents :
- “Adaptació dels espais verds
(un programa de substitució d’espècies, nous criteris de manteniment, noves
infraestructures necessàries, entre altres aspectes que optimitzin la gestió
dels espais urbans davant del canvi climàtic.)
- “Adaptació de l’espai públic
(creació de zones d’ombra, [ ]
ubicació de fons d’aigua i zones fresques, etc.
“Prioritat : Mitjana
“Termini
d’implantació : Curt (pàg. 63).
“Codi 4.7 promoure un nou
model urbà que fomenti l’eficiència energètica
Descripció : “[ ] Es tindran com a mínim
els següents criteris en compte:
- “Augment de les zones arbrades del municipi per a millorar la capacitat
de retenció de CO2.
“Prioritat : Mitja
“Termini
d’implantació : Llarg (pàg. 70)
3.d/ Finalment, el 28 de gener de
2016, el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat la moció tramesa
per la Diputació de Barcelona, en data 15 de gener de 2016, amb registre
d’entrada núm. 193, relativa a donar
suport a la Declaració de París i la creació del Pla estratègic del canvi
climàtic. Entre d’altres punts, la moció preveu “[u]nir les ciutats i
regions de tot el món per oferir fins a 3,7 gigatones de reduccions
d’emissions de gasos efecte hivernacle per l’any 2030 [ ]” i més avall, en la
mateixa pàgina s’afirma que “[p]er assolir aquests objectius, volem donar
suport al Compromís per a l’Acció de la COP21 de París i enfortirem les
iniciatives de creació de xarxes de ciutats i regions, i en particular, al Compact of Mayors, el Pacte d’Alcaldes, i al Compact of States and Regions. Donarem
suport a la plataforma NAZCA de Nacions Unides i al Local Government Climate
Roadmap per garantir la viabilitat d’aquestes iniciatives” (pàg. 2 de
4/ Necessitat d’una actuació urgent
5/ Sensibilització d’infants i jovent
5.b/ L’abril de 2005, 300 infants i
progenitors andreuencs participaren en una plantada d’arbres organitzada per
l’Ajuntament, del mateix color polític que el consistori actual. Plantaren 100
arbres a c/ St. Felip Neri cantonada Dr. Vila, davant del parc Mercè Rodoreda (Diari de Sant Andreu, núm. 98).
Actualment,
passats deu anys, aquesta experiència és recordada per molts dels participants,
aleshores infants, amb afecte.
5.c./ Diversos ajuntaments han organitzat plantades populars. Recordem, a
tall d’exemple, els següents : Badalona (2010) ; Barcelona (diversos anys
segons barris) ; Cerdanyola (2014) ; Manresa (2011) ; Molins
5.d/ Les plantades d’arbres per part d’infants i adolescents són valorades
per pedagogs. Vet ací alguns exemples :
§ Manuel Rico Vercher, El Arbol : unidad didáctica de trabajo
desarrollada por el método de proyectos
[S.l.] : Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, DL 1983
§ Jordi del Barrio. “L'Arbre del respecte, una
espiral de valors”. Dins Perspectiva
escolar, núm. 317 (setembre 2007), p. 74-83.
§ Francisco Sóñora Luna.
“El Proyecto Climántica”. Dins Cuadernos
de pedagogía, núm. 378 (abril 2008), p. 34-37.
§ Mª Concepción Martínez Torres,
Manuel Zafra Jiménez. “Un arboreto en el Instituto”.
Dins Cuadernos de pedagogía, núm. 379
(mayo 2008), p. 38-41.
Entre els documents
internacionals (convenis, declaracions, informes...) que aborden la importància
de l’educació ambiental, encloent-hi sovint la rellevància sobre la repoblació
forestal tenim, per exemple :
6/ Disponibilitat de demasab
per col·laborar en la proposta
Demasab, Col·lectiu per a la Defensa
del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, posa a disposició de l’Ajuntament
de Sant Andreu de la Barca tota la seva capacitat de treball perquè les accions
que sol·licitem tot seguit reïxin plenament.
Per tot l’exposat
proposa al ple de l’Ajuntament els acords següents :
1/ Que l’Ajuntament emprengui accions per a la repoblació forestal íntegra
dels erms i matollars degradats del municipi, bo i prioritzant-ne el
territori corresponent al “Parc del Nord-est”.
2/ Que part d’aquest repoblació es faci en col·laboració amb escoles,
instituts, entitats adreçades als infants, i entitats juvenils del municipi,
per tal de sensibilitzar ecològicament els ciutadans en etapa de formació.
Societat d’Amics de la Festa
de l’Arbre i Ajuntament de Barcelona, Cf. pàg. 86-7 de Boada, Martí, Boscos de Catalunya : història i actualitat
del món forestal. Figueres: Brau, 2003,
