divendres, 31 de juliol del 2015

Preocupació del Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, DEMASAB.

Al Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, DEMASAB, li preocupa com quedarà  la connexió de l’AP7 amb l’A2, respecte al medi ambient de la nostra població i la riera de Corbera.

Av. Argentina Nº 35-37    (40 metros )



D’altura pantalles i balcó 1er pis

D’entre els temes observats hem vist que a l’Av. Argentina, la distància d’alguns habitatges,  està a   uns 40 metres de les pantalles. Pantalles acústiques de 4 metres d’alçada, que fent una línia, arriben a l’altura del 1r pis.  Raó per la qual pensem que les pantalles acústiques de 4 metres d’alçada, no s’haguessin d’haver acabat en vertical total. El vertical total fa dispersió dels sorolls i poden arribar forts als habitatges que resten a sobre del primer pis. I està previst que   amb la connexió passin uns 40.000 vehicles més.







Dr. Vila Nº 7 fins el mur.



Final carrer Brasil ,pantalles Parc la Solana arriben fins el 3er pis.



Després d’observar la situació, hem vist que al  C/ Doctor Vila, la distancia d’alguns habitatges, està a uns 60 metres. Les pantalles acústiques d’uns 9 metres d’altura, que fent una línia recta, arriben a l’altura del 3r pis, i no acaben en vertical sinó tot el contrari, per la qual cosa fan una recollida molt més gran del soroll.





Riera de Corbera



L’obra de la connexió de l’autopista AP7 amb l'autovia del Baix Llobregat, l’A2, comporta un impacte ambiental associat a l’afectació del paisatge, vegetació i hidrologia superficial de la riera de Corbera, cosa que pot afectar la connectivitat i la vida de la fauna en general. Cosa que volem es tingui en compte, perquè a l’espai i entorn de la riera i muntanyes, hi ha barbs de muntanya, que es una espècie protegida segons la Xarxa Natura 2000.  
               


Raons  per les quals DEMASAB hem demanat contacte amb l’Ajuntament, i FOMENTO, per veure com queden aquests temes ambientals.

dissabte, 25 de juliol del 2015

Xoriguer comú
Falco tinnunculus

Mascle adult

Nom castellà: Cernícalo vulgar
Nom anglès: Common Kestrel
Nom francès: Faucon crécerelle
Classe: Ocells
Ordre: Falconiformes
Família: Falcònids

Dimensions: 

32-39 cm de longitud, 136-252 gr de pes, 65-82 cm d'envergadura. Sempre tenint en compte que la femella ès més gran que el mascle.

Morfologia:

Falcó de mida petita-mitjana i de forma esbelta.
El mascle té el cap de color gris clar amb una clapa negra que li baixa per l'ull, gola blanquinosa, el pit i el ventre és de color crema clar amb clapes fosques, l'esquena i les ales són marrons castanys amb un puntejat negre, les plomes de vol de les ales són negres, la cua gris amb una ampla franja terminal negra. Les potes, la cera del bec i l'anell ocular són de color groc.
La femella és tota de color marró pigallat de negre, amb les parts inferiors més clares. La cua mostra un barrat negre.


Mascle
Femella
Femella fent l'aleta

Comportament:

Aquesta espècie caça en camp obert. Acostuma a cercar les seves preses aturat des d'una talaia, com un pal de la llum o cables de telèfon, capçades d'arbres, un edifici, etc.
També pot romandre volant estàtic en un punt fix en l'aire, mentre batega les ales i desplega la cua. D'aquest comportament s'en diu "fer l'aleta" en català i "cernirse" en castellà (d'aquí li ve el nom).



Recopilació de vídeos de xoriguer comú fent l'aleta

Veu:
Emet un reclam d'alarma com un "kik-kik-kik..." o "kii-kii-kii..." estrident i agut.


Hàbitat:

Ocupa una àmplia varietat d'ambients oberts o moderadament arbrats, normalment amb vegetació herbàcia i matolls baixos: prats, estepes, aiguamolls, erms, conreus, i fins i tot, pobles i ciutats. Pot arribar també a l'alta muntanya, per sobre els 2.000 metres d'altitud.

Alimentació:

Principalment petits mamífers (ratolins, talpons, mussaranyes, etc.). També insectes grans (escarabats, libèl·lules, llagostes, etc.), petits rèptils, amfibis i ocells. Ocasionalment ratpenats.

Reproducció:

El període cria a les nostres latituds pot durar des del març fins al juliol.
El niu el poden ubicar en diversos punts: una esquerda o un forat en una cinglera, una pedrera, un edifici o un arbre. A vegades també aprofiten els nius vells dels còrvids.
Normalment nidifiquen en solitari, però en ocasions poden formar colònies.
La femella pon entre 3 i 6 ous, els quals són covats exclusivament per la femella durant uns 27-31 dies. Quan neixen els polls romanen al niu durant uns 27-35 dies. En el moment d'abandonar aquest encara són alimentants pels adults durant 2-4 setmanes més. 

Parella copulant
Polls acabats de sortir del niu

Relació amb l'home:

Aquesta espècie és emprada en falconeria, especialment adient per aquells que es volen introduïr en la modalitat de l'alt vol (falcons). Només es poden comprar i posseïr exemplars nascuts en captivitat, ja que es tracta d'una espècie protegida en el medi natural.


Mascle de falconeria

Distribució:

Es distribueix àmpliament per tota Euràsia i Àfrica. Les poblacions de l'oest i centre d'Europa, sud d'Àsia i Àfrica es comporten com a residents, estivals i hivernants, mentre que les de l'est d'Europa i centre d'Àsia són exclusivament estivals. Hivernant al sud d'Àsia.
A Catalunya és un migrant i hivernant comú a tot el territori. Resident i nidificant comú, en tot tipus d'ambients, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Distribució mundial. 
Sedentari en verd, estival en groc i hivernant en blau.
Abundància a Catalunya durant el període reproductor.
Abundància a Catalunya durant el període hivernal

Desplaçaments:

Estrictament migratori només al nord i l'est de la seva àrea de distribució. A la resta es comporta com a sedentari, tot i que els efectius del centre d'Europa són parcialment migradors, passant l'hivern al sud del continent o a l'Àfrica.

Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:

Resident i hivernant escàs. Dins del terme de Sant Andreu de la Barca es té coneixement de la presència de dues parelles reproductores.
Se'l pot observar de forma habitual pels polígons industrials del municipi i, de forma més irregular, al riu Llobregat, tot i que en aquest darrer sector esdevé més comú a l'hivern.


Àrea de distribució de l'ànec collverd a Sant Andreu de la Barca
En verd aparició de forma habitual

dijous, 23 de juliol del 2015

Preocupació del Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, DEMASAB.

Al Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, DEMASAB, li preocupa com quedarà  la connexió de l’AP7 amb l’A2, respecte al medi ambient de la nostra població i la riera de Corbera.

Av. Argentina Nº 35-37    (40 metros )



D’altura pantalles i balcó 1er pis

D’entre els temes observats hem vist que a l’Av. Argentina, la distància d’alguns habitatges,  està a   uns 40 metres de les pantalles. Pantalles acústiques de 4 metres d’alçada, que fent una línia, arriben a l’altura del 1r pis.  Raó per la qual pensem que les pantalles acústiques de 4 metres d’alçada, no s’haguessin d’haver acabat en vertical total. El vertical total fa dispersió dels sorolls i poden arribar forts als habitatges que resten a sobre del primer pis. I està previst que   amb la connexió passin uns 40.000 vehicles més.







Dr. Vila Nº 7 fins el mur.



Final carrer Brasil ,pantalles Parc la Solana arriben fins el 3er pis.



Després d’observar la situació, hem vist que al  C/ Doctor Vila, la distancia d’alguns habitatges, està a uns 60 metres. Les pantalles acústiques d’uns 9 metres d’altura, que fent una línia recta, arriben a l’altura del 3r pis, i no acaben en vertical sinó tot el contrari, per la qual cosa fan una recollida molt més gran del soroll.





Riera de Corbera



L’obra de la connexió de l’autopista AP7 amb l'autovia del Baix Llobregat, l’A2, comporta un impacte ambiental associat a l’afectació del paisatge, vegetació i hidrologia superficial de la riera de Corbera, cosa que pot afectar la connectivitat i la vida de la fauna en general. Cosa que volem es tingui en compte, perquè a l’espai i entorn de la riera i muntanyes, hi ha barbs de muntanya, que es una espècie protegida segons la Xarxa Natura 2000.  
               
Raons  per les quals DEMASAB hem demanat contacte amb l’Ajuntament, i FOMENTO, per veure com queden aquests temes ambientals.

dissabte, 18 de juliol del 2015

Fagina
Martes foina

Adult saltant

Nom castellà: Garduña
Nom anglès: Beech Marten
Nom francès: Fouine
Classe: Mamífers
Ordre: Carnívors
Família: Mustèlids

Dimensions: 

Assoleix una longitud de 42 a 56 cm (inclosa la cua, mesura uns 20-30 cm). El seu pes pot variar d'entre els 1,3 i els 2,3 kg.

Morfologia:

El seu cos és esbelt i allargat, el cap gros i allargat, de color més clar que la resta del cos, amb les orelles no gaire petites i bordejades de blanc. El musell és allargat i acaba en un nas de color carn. Les seves potes curtes, més fosques que el cos, estan proveïdes de 5 dits sense pèl als palmells.
Presenta una coloració marronosa més o menys fosca, amb una taca blanca que li ocupa tota la gola i el pit, dividint-se a la part inferior d'aquest darrer per la part superior de les potes davanteres.

Detall de la gorga
Adult 

Comportament:

Es un animal solitari, amb la excepció de l'època de zel, que tot i no es formen les parelles més que en aquesta època, els seus territoris durant la resta de l'any no queden gaire allunyats els uns dels altres.
Els mascles són territorials i no dubten en defensar el seu territori davant un altre mascle adult.
L'activitat diària ès més intensa a la matinada i al vespre, tot i que els joves i els adults en zel poden estar actius durant el dia.
El seu olfacte està molt ben desenvolupat, igual que la seva vista, adaptada a la visió nocturna i diurna, però més destacable dels seus sentits és la seva exel·lent oïda, que l'adverteix del més mínim indici de perill o de la presència d'una presa.
Es desplaça donant petits salts, és molt bon grimpador i també sap nedar, tot i que evita l'aigua a no ser que faci molta calor, llavors la visitarà per refrescar-se.

Rastres:

Els excrements són sòlids i allargats, amb una mida aproximada d0entre 6 i 10 cm de llarg per 1 o 1,2 cm d'ample. La seva olor no ès gaire desagradable i normalment els deposita en elevacions del terreny, com pedres, roques, soques d'arbre, etc. El color ès generalment de marró fosc a negre, observant-se a vegades restes de pèl o plomes que hagi caçat o llavors de fruits.
Les petjades són molt nítides. Normalment apareixen impressos 4 dits amb ungles, mesurant els de la pota davantera uns 3 o 4 cm de llarg per 3 o 3,5 cm d'ample, i els de la pota de darrere d'uns 4 cm de llarg per 3 cm d'ample.
Sola filar-se les urpes en la base de troncs gruixuts, on poden quedar les marques de les esgarrapades.

Petjada
Excrements

Hàbitat:

Ocupa zones muntanyenques i rocoses, amb poca vegetació. També se la pot trobar en boscos de tota mena: rouredes, fagedes, alzinars, pinedes, etc.
El seu territori pot assolir entre 8 i 10 km de radi, pel qual normalment es desplaça seguint corriols i generalment recorre tots els cims i elevacions que hi ha.
Dins d'aquest territori disposa de diversos caus que ocupa a l'atzar, i poden estar situats entre pedres, soques d'arbres vells, esquerdes, etc. Durant l'hivern sol freqüentar o instalar-se en construccions humanes abandonades o poc freqüentades, com cases velles, graners, pallers, etc.

En un graner

Alimentació:

Es pot alimentar de llebres i conills, ocells i els seus ous, esquirols, rates, ratolins, talpons, també peixos, amfibis, rèptils, mel, fruits, sobretot a la tardor, sentit especia predilecció per les figues.
Esporàdicament pot caçar cries de cabirol i entrar en galliners a la reserca d'aus de corral, matant moltes vegades més del que necessita, comportament segurament degut a l'escàndol de les aus en veure-la aparèixer, pel que l'instint protector de la fagina la duu a matar totes les aus per tal d'evitar ser descoberta.

Amb una griva depredada

Reproducció:

Alguns autors creuen que la fagina pot tenir 2 zels durant l'any, un al mes de febrer i l'altre entre juliol i agost. Altres afirmen que el segon és nomès un període d'excitació o fals zel.
Durant el període de zel real, els mascles es troben i es barallen emitint xisclets similars als d'un gos petit o un gat, recorrent llargues distàncies cercant femelles i mostrant un comportament més confiat.
Desprès de la còpula, el mascle abandona la femella, la qual construeix un niu a l'interior d'un cau, fent servir herbes, fulles, plomes, molsa, etc.
Degut a una característica comuna en alguns animals denominada "implantació retardada", la femella retindrà els espermatozoides vius del mascle al seu interior fins aproximiadament el mes de gener, moment en el que els fecundarà tenint lloc la gestació real, que durarà uns 56 dies.
Té una sola camada anual, parint entre els mesos de març i juliol, en que poden nèixer entre 2 i 7 cries, tot i que normalment neixen entre 2 i 5. Les cries neixen sense pèl i amb els ulls tancats, amb un pes d'uns 30 gr. Passats uns 36 dies, obren els ulls i continuaran allentant-se fins que tinguin 2 o 2,5 mesos d'edat.
Progressivament anirant sortint a l'exterior del cau per jugar, sempre vigilats per la mare, a les quals abandonarà fins que tinguin 3 mesos d'edat.

Cadells de pocs dies

Distribució:

Es troba des de Dinamarca, la península Ibèrica i Itàlia fins a Mongòlia i l'Himàlaia, incloent-hi les illes de CretaRodes i Corfú.N'hi ha, també, una població establerta a Wisconsin (els Estats Units) provinent d'exemplars fugits del comerç de mascotes. A la península Ibèrica se'n troba al nord del Principat de CatalunyaÀlabaCàceres i Granada.No viu ni a les Balears ni a les illes Canàries.


Distribució mundial

Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:

És un dels mamífers salvatges més comuns al municipi, després del porc senglar. Es distribueix a tota l'àrea forestal, amb algunes incursions al riu Llobregat per trobar preses, al qual arriba seguint els cursos de les rieres, com la del Palau i la de Corbera.
Ocasionalment ha estat observada de nit en sector periurbans, com la Colònia del Palau.

Àrea de distribució de l'ànec collverd a Sant Andreu de la Barca
En verd aparició de forma habitual

dissabte, 11 de juliol del 2015

Mosquiter comú
Phylloscopus collybita


Nom castellà: Mosquitero común
Nom anglès: Common Chiffchaff
Nom francès: Pouillot véloce
Classe: Ocells
Ordre: Paseriformes
Família: Sílvids

Dimensions: 

11-12 cm de longitud i 6-11 gr de pes.

Morfologia:

Es tracta d'un petit ocell de bec fi i potes fosques. Presenta tons verdosos o marrons-grisencs al dors i blanquinosos en les parts inferiors. Ambdós sexes són similars, per bé que els mascle són lleugerament més grans que les femelles.

Aspecte típic durant el període reproductor
Aspecte típic durant l'hivern
Comportament:

És molt actiu. Es desplaça contínuament entre les branques dels arbres i els matolls picotejant petits insectes. A vegades fa l'aleta (es quedar suspès en vol en l'aire) per aturar-se després. Fa volades curtes per desplaçar-se d'un arbre a l'altre. També pot baixar a terra a alimentar-se.


Veu: 

El reclam típic es un agut "huit" que pot repetir contínuament (a dalt). El cant es un característic i sibilant "chiff-chaff-chiff-chaff..." (a baix).


Hàbitat:

Es tracta d'una espècie forestal. Per a reproduïr-se selecciona una gran varietat d'ambients boscosos, sobretot els de ribera i caducifolis frescos i humits (fagedes, rouredes, etc.). A l'hivern es mostra menys exigent i pot ocupat zones més obertes, com matollars, zones humides, parcs i jardins.

Alimentació:

La seva dieta es basa en el consum de petits invertebrats (insectes i aranyes), que pot complementar amb la ingesta de petits fruits a la tardor i l'hivern. Durant la migració primaveral també nèctar i pol·len de les flors.

Reproducció:

El període reproductor s'estén de març a juliol. El niu el construeix bàsicamente la femella en pocs dies i consisteix en una petita estructura tancada, feta amb fulles i molsa, a la que s'accedeix a travès d'una entrada lateral. El situa a baixa altura entre les bardisses, normalment en un matoll dens. 
La posta consta de 3 a 9 ous de color blanc, llisos o motejats, que són covats durant uns 13-15 dies per la femella.
Durant la seva estança al niu, els polls són atesos i alimentats principalment per la mare. Emprenen el vol als 14-16 dies de vida, tot i que romandran encara uns 10-12 dies més a prop dels pares, que es reparteix la seva cura fins que s'independentitzen. Pot realitzar dues postes anuals.


Distribució:

Es distribueix com a reproductor de froma àmplia i contínua per les latituds temperades i boreals d'Europa i Àsia fins al llac Baikal, i de forma més localitzada al sud-est d'Europa i l'Orient Pròxim. Hiverna al sud d'Europa i Àsia, nord i Àfrica subsahariana.

Distribució mundial. 
Sedentari en verd, estival en groc i hivernant en blau.
Abundància a Catalunya durant el període reproductor.
Abundància a Catalunya durant el període hivernal

Existeixen nombroses subespècies:
P. c. abietinus - nidificant a Escandinàvia i nord-est de Rússia, i des de l'est d'Alemanya fins la mar Negra; hiverna als Balcans, nord-est i est d'Àfrica i Aràbia.
P. c. collybita - nidificant des de les illes Britàniques cap a l'est fins al sud de Suècia, França i est d'Espanya fins a l'oest d'Alemanya, sud de Polònia, els Balcans i nord-oest de Turquia; hiverna a la conca Mediterrània, nord-oest d'Àfrica i l'Orient Mitjà.
P. c. tristis - nidificant a Rússia fins a la mar Negra, nord del Kazakhstan, nord-oest de la Xina, nord-oest de Mongòlia i llac Baikal; hiverna al sud de l'Iraq, sud de l'Iran y des d'Àràbia cap a l'est fins a l'Índia i Bangladesh.
P. c. brevirostris - terres altes al nord-oest i nord de Turquia.
P. c. caucasicus - Caucas y Transcaucas fins al nord de l'Iran.
P. c. menzbieri - nord-est de l'Iran y Turkmenistan.

Subespècie tristis

Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:

Migrant i hivernant molt comú. Es distribueix per tot el municipi, especialment pel riu Llobregat i la zona urbana, on se'l pot veure en parcs i jardins, però també a l'arbrat viari. Més escàs als boscos. 
L'any 2015 es va reproduïr una parella al serrat d'en Canals. Aquesta és la única citació de cria segura al municipi.

Àrea de distribució de l'ànec collverd a Sant Andreu de la Barca
En blau aparició hivernal

ESPÈCIES SIMILARS PRESENTS A SANT ANDREU DE LA BARCA

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus): Aquesta espècie nomès se la pot observar durant els passos migratoris, sent probablement l'ocells més abundant en migració, sobretot durant la tardor. Nidifica a les regions boreals i àrtiques d'Euràsia i hiverna a l'Àfrica subsahariana. Ès molt semblant al mosquiter comú, del qual es pot diferenciar sobretot pel cant (sota la foto).

Mosquiter de passa


Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)Molt rar en migració per Sant Andreu de la Barca, havent-se citat en unes poques ocasions durant el pas de primavera. Nidifica a Europa (de forma excepcional a la serralada Cantàbrica i Pirineus) i l'Àsia central i hiverna a l'Àfrica Tropical. És de color verd molt vistós per sobre, blanc nítid per sota i amb groc llimona a la gola i la cella. Presenta ales molt llargues i cua proporcionalment curta. Cant sota la foto.

Mosquiter xiulaire


ESPÈCIES SIMILARS NO DETECTADES A SANT ANDREU DE LA BARCA

Mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus)Espècie no localitzada encara a Sant Andreu de la Barca, però que cal esmentar per la seva extrema similitud al mosquiter de comú. Nidifica a la meitat oest  de la península Ibèrica i nord d'Àfrica i hiverna a l'oest del Sahel (a l'Àfrica). Fins no fa gaire es considerava una subespècie del mosquiter comú. Cant sota la foto.

Mosquiter ibèric