dissabte, 24 de maig del 2014
23a BICICLETADA POPULAR
Como es tradicional cada celebración de Sant Jordi DEMASAB organiza de nuevo la BICICLETADA POPULAR que este año 2014 ha hecho la nº 23, con bastantes ciclistas (aproximadamente unos 60) de todas las edades y todo tipo de bicicletas (incluida una de más de 50 años en perfecto estado de conservación).
El lema de la misma fue "Per un LLOBREGAT NET" con el fin de concienciar a los participantes de la necesidad de que nuestro río esté lo más limpio posible, cuando paseemos por él, como hemos hecho en esta ocasión.
A la mitad del recorrido por el río Llobregat uno de los socios de DEMASAB , dirigió unas palabras a los participantes, insistiendo en el lema de la bicicletada como que da reflejado en la foto adjunta.
.jpg)
El lema de la misma fue "Per un LLOBREGAT NET" con el fin de concienciar a los participantes de la necesidad de que nuestro río esté lo más limpio posible, cuando paseemos por él, como hemos hecho en esta ocasión.
A la mitad del recorrido por el río Llobregat uno de los socios de DEMASAB , dirigió unas palabras a los participantes, insistiendo en el lema de la bicicletada como que da reflejado en la foto adjunta.
divendres, 23 de maig del 2014
NETEJA DEL MARGE DRET DEL RIU LLOBREGAT
Apunts de la reunió per preparar la “Neteja popular” 2014
Per part de l’Ajuntament participen la
regidora, Amelia Royo i R. Asencio
Per part de Demasab i Centre Excursionista Pi
Talllat:: Enric Malet, Joan, Jesús Luna, Jordi Archs, Jordi Bañeres, Julia i Montse.
Dia, hora i lloc de l’acte
31 de maig, dissabte, de 9 a 11 del matí.
Aquest dia és molt a prop del 5 de juny, Dia
mundial del Medi Ambient
L’acte s’emmarca, doncs, dins les Festes de
Primavera, amb l’avantatge que no s’encavalla amb caps dels actes previstos.
Lloc: Ribera del riu, aigües amunt a partir
de la desembocadura del torrent de Po
Canals.
Organismes i entitats implicats
Regidoria de Medi Ambient, DEMASAB-col·lectiu
per a la defensa del medi ambient de Sant Andreu de la Barca i Centre Excursionista
Pi Tallat.
S’intentarà la col·laboració d’Hàbitats
-
per continuar amb l’eslògan de
“Fem dissabte!”
-
per si pot planificar la neteja de
la ribera del Llobregat per la banda de Castellbisbal
-
perquè li arribi informació
completa de la marxa de l’acte.
Si Hàbitats no té capacitat de mobilització a
Castellbisbal, es contactarà amb el seu Ajuntament.
El punt és important perquè:
-
la visió d’equips de voluntaris
netejant en paral·lel a les dues ribes del riu, és engrescadora per a tots els
participants.
-
té grapa i aconseguiria un bon ressò
mediàtic
Campanya ciutadana anterior a l’acte
Continguts
“Fem dissabte!” + Dia del Medi Ambient
Convocants: Regidoria de Medi Ambient, DEMASAB
i Centre Excursionista Pi Tallat
Dia, hora, punt de concentració prèvia (que en
la reunió d’ahir no es va concretar, però que podria ser davant de l’Escola
Josep Pla)
Duració de l’acte: de 9 a 11. En acabar
s’oferirà un entrepà i beguda als participants.
L’acte està obert a totes les edats. Els
menors de X anys hauran d’anar acompanyats d’algun dels progenitors o tutor.
Si esteu interessats en participar-hi,
contacte amb la Regidoria de Medi Ambient + detall de com fer-ho.
Canals
“El diari de Sant Andreu de la Barca”, “Diari
de Sant Andreu de la Barca”, “La bústia del Baix Llobregat Nord” i “SABMes”.
RàdioSAB i TVSant Andreu...
correus-electrònics a:
-
totes les entitats locals
-
persones físiques de les quals la
Regidoria de Medi Ambient en coneix el seu interès.
-
AMPA de tots els centres educatius
Web municipal
Preparació de l’acte
Punts a
tenir en compte:
-
Bosses d’escombreries resistents:
DEMASAB en té unes quantes d’Hàbitats – quan les hagi comptabilitzat
n’informarà a la Regidoria de Medi Ambient .
-
Guants resistents per a cada
participant; més alguns de sobrers, en previsió de possible eventualitats.
-
Entrepans i begudes: una vegada
que se sàpiga el nombre de personal que s’hi farà present, Regidoria de Medi Ambient podrà
encarregar-los.
-
Aigua per rentar-se les mans: amb
garrafes o contenidors que compleixin la funció.
-
Repel·lents contra els mosquits
-
Assistència sanitària (amb
voluntaris de Creu Roja, o amb una ambulància, o altres possibles solucions.
-
Presència de TVSantAndreu.
-
Pancarta ???
Atès que la Neteja
Popular té vocació de replicar-se en anys posteriors, les partides de material
millor que pequin per excés que per defecte.
La brigada
municipal de neteja ha d’estar avisada per recollir les bosses amb la brossa
acumulada en funció de la campanya ciutadana posterior a l’acte.
Uns dies abans de la jornada, Regidoria de
Medi Ambient, DEMASAB i Pi Tallat:
- acabaran de concretar els detalls
organitzatius,
- faran fotografies de l’indret a netejar,
mostrant el grau de brutícia acumulada.
Campanya ciutadana posterior a l’acte
Molt més important que la neteja, és conscienciar
a la població. La idea directriu ha de
ser “No es tracta tant de netejar, com de no embrutar”.
A tal efecte, totes escombraries aplegades es
col·locaran dalt d’un camió municipal de neteja que s’exposarà durant uns dies
a la plaça Garcia Lorca. Al seu costat hi haurà fotografies del sector on s’ha
actuat, amb fotografies de com estava abans i després de l’acció.
També es glosarà en els canals de comunicació
social esmentats abans (vegeu apartat “Canals”).
Altres punts esbossats
Entre els participants va sorgir la idea de
fer un “Dia de l’arbre”, on la ciutadania plantés arbres.
El primer any es podria fer a banda i banda
del camí paral·lel al riu:
-
és a peu pla i és freqüentada per
gent de totes les edats, tot i que es troben amb la manca d’arbrat que els doni
ombra.
-
la salzeda que hi ha al ribera del
Llobregat, entre la riera de Canals i la riera de Corbera, creix esponerosa. De
fet és l’arbreda amb millor estat físic de tot el municipi. Per tant, tot
garanteix que en aquest espai els arbres plantats arrelaran bé, el que farà que
el “Dia de l’arbre” s’inauguri amb els millors auguris.
dimecres, 16 d’abril del 2014
dimarts, 8 d’abril del 2014
diumenge, 23 de març del 2014
LINKS MEDIAMBENTALES INTERESANTES
@multireferendum, una iniciativa independent i
gestionada des del terreny associatiu. http://multireferendum.cat/ Un nou sistema per classificar
totes les formes de vida que arraconarà el sistema de Linneo http://www.greenreport.it/ El Front Nacional Francès a
favor de prioritzar el cotxe particular (com gairebé fan tots els partits a
Catalunya) http://www.greenreport.it/dimecres, 5 de març del 2014
LLEI DE COSTES
Resum del col·loqui “La llei de costes, en què ens
afecta?”, 14 de febrer de 2014, a càrrec de Lluís-Xavier Toldrà, advocat i vicepresident de
Depana.
(sinopsi de Jordi
Banyeres , a qui corresponent totes les errades i oblits).
Context de la Llei
Segons WWF-Adena la conca mediterrània és una
de les regions amb màxima biodiversitat mundial (el que en anglès s’anomena hot spots).
Alhora, la costa mediterrània és un dels
objectius principals del turisme de masses. Com mostra el mapa següent,
Catalunya i la Provença són els punts que en reben el major impacte
.
A Catalunya, el turisme representa el 15% del
PIB. Aquest flux humà, basat en el model de les 5 S (sorra, sol, sangria, sexe i sea) ascendeix a uns 10 milions/any i provoca un altíssim
desenvolupament urbanístic. El clixé posa Lloret com a referent, si bé aquest
municipi està prou ben gestionat.
El paradigma de bona gestió dels costers
l’aporta l’Estat francès amb el Conservatoire de l’espace littoral
et des rivages lacustres. Del 1975 ençà ha anat adquirint espais, parcel·la
a parcel·la, i gràcies a la seva competència ha consolidat un sòlid prestigi,
fet que justifica que els particulars li facin dacions o l’anomenin hereva de
propietats ubicades en la franja marítima.
Un altre model prou interessant, encara que no
pas limitat a la costa, ens el dóna Itàlia, amb la xarxa Oasi WWF Italia.
A casa nostra, el model més semblant és la Xarxa
d’Espais Natura, de la Fundació Catalunya la Pedrera (ex-Fundació Territori
i Paisatge, que depenia de la Caixa de Catalunya).
Punts
principals
L’objectiu explícit
de la Llei és, com en reitera l’exposició de motius, proporcionar “seguretat jurídica establint un
marc en el qual les relacions jurídiques en el litoral puguin tenir continuïtat
a llarg termini”. La proximitat del 2018, any en el qual començarien a
extingir-se les concessions atorgades als antics propietaris que van veure
transformats els seus drets de propietat en concessió administrativa per la
Llei de Costes de 1989, “n’ha aconsellat regular-ne la pròrroga, preveient un
nou termini de fins a setanta-cinc anys.” Així, la nova llei concedeix una
amnistia generalitzada a les construccions fora d’ordenació dins del domini
públic marítim, i amplia les concessions anteriorment vigents de fins a 30 anys
als 75 anys, i permet una pròrroga dels drets d'aprofitament atorgats a
l'empara la normativa anterior, també de 75 anys, computables des de la data de
la sol·licitud (amb independència del termini que resti per a l’extinció de la
concessió). Però el disbarat no acaba pas ací:
Totes les concessions sobre el domini públic marítim-terrestre es
declaren “transmissibles per actes inter
vivos i mortis causa”. Se
suprimeix, d'aquesta forma, amb caràcter general el principi de la
intransmissibilitat de les concessions inter
vivos que establia la legislació anterior. Reconeix la possibilitat d'escometre “obres de reparació, millora,
consolidació i modernització que no impliquin augment de volum, altura ni
superfície de les construccions existents”, tant a qui tingui edificacions
situades en zona de domini públic “mentre la concessió estigui vigent”
(anteriorment es preveia el seu enderrocament en acabar la concessió), com a
qui les tinguin en la zona de la servitud de trànsit (abans just s’hi podien
autoritzar “les petites reparacions que exigeixi la higiene, ornament i
conservació”), o en la servitud de protecció. Si al dilatat termini de
pròrroga se li afegeix la possibilitat de transmetre els títols inter vivos i de portar a terme obres de
consolidació i millora, la concessió resulta força equiparable a un títol de
propietat.
Canvia la definició
de la Zona marítim-terrestre –encara
que el detall recaurà en el reglament que ha de desenvolupar la llei- amb
exclusió de les zones creades artificialment (com ara les granges d’aqüicultura,
salines, etc.).
En els rius i en les ries, això és “en les marges dels rius on siguin
sensibles les marees”, la Llei possibilitat que la servitud de protecció pugui
reduir-se fins a un mínim de 20 metres (abans, per arreu, era de 100 m). Permet que els municipis redueixen la servitud de protecció a 20 m.
Aquesta possibilitat la reconeix tant als nuclis de població com a “les
àrees” (mot indefinit) “urbanitzables” on
l’Ajuntament pot reduir la servitud a 20 m sense necessitat d'estar delimitats
pel planejament. En aquest últim cas, “seran delimitats per l'Administració
urbanística competent”: val a dir, requereix un informe que en cas de no
emetre's en el termini màxim de divuit mesos, s'entendrà favorable: com més
ineficient i lenta sigui l’Administració més s’afavoriran els interessos
privats. Pel que fa als passegis marítims, els terrenys situats a la banda de
terra poden ser desafectats per l'Administració de l'Estat i, per tant,
privatitzar-se. Així es crea una inseguretat jurídica pels passeigs marítims
La Llei considera, per primera vegada, les “urbanitzacions marítimo-terrestres”
(del caire d’ Empúriabrava) : el terreny inundat s'incorpora al domini públic
marítim-terrestre, excloent-ne els punts d’amarratge. Dit altrament: l’aigua és
pública, i el moll, privat.
La Llei remet a un
Reglament el desenvolupament del règim d'ocupació i ús de les platges, però preveu un règim distint
per als seus “trams naturals” i els seus “trams urbans”. En les “platges
urbanes” el nivell de protecció serà menor, i així preveu que podrà
autoritzar-s´hi la celebració d'esdeveniments d'interès general.
Això entra en
conflicte amb l’Estatut de Catalunya que atorga competència exclusiva per a
l'establiment i la regulació dels plans territorials d'ordenació de l'ús del
litoral i de les platges.
Alhora, en la seva
pugnacitat centralitzadora, la Llei possibilita que l'Estat suspengui els actes
i acords dels ens locals que afectin a la integritat del domini públic
marítim-terrestre.
Econòmicament, la nova Llei és inequívoca: el cost de la nova fitació, del retorn
del sòl públic i de les obres de protecció adients, sempre van a càrrec de
l’erari públic, és a dir, dels impostos de la ciutadania.
Finalment, la Llei pateix de mala tècnica jurídica:
Hi ha nombroses remissions que es fan a ulteriors desenvolupaments
reglamentaris, que de segur l’empitjoraran. Dificulta el maneig conjunt de les dues normes - recordem que el text presenta un malforjat
de la Llei de protecció i ús sostenible del litoral, amb la modificació de la Llei
de costes-, fet que demanda la prompta elaboració d'un Text refós, per bé que
no inclou la preceptiva habilitació al Govern per fer-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)