El col•lectiu per a la Defensa del Medi Ambient DEMASAB, de Sant
Andreu de la Barca s'uneix a les Associacions sotasignats reclamant la
retirada de la proposta de normativa sobre autorització de transgènics
amb destinació alimentari (i pinsos), i exigeixen a la Comissió que
compleixi les seves promeses de democratització i no sacrifiqui la
sobirania alimentària, la salut dels ciutadans i el medi ambient a les
exigències del lliure comercio.
El colectivo por la Defensa del
Medi Ambient DEMASAB, de Sant Andreu de la Barca se une a las
Asociaciones abajo firmantes reclamando la retirada de la propuesta de
normativa sobre autorización de transgénicos con destino alimentario (y
piensos), y exigen a la Comisión que cumpla sus promesas de
democratización y no sacrifique la soberanía alimentaria, la salud de
los ciudadanos y el medio ambiente a las exigencias del libre comercio.
Organizaciones, grupos y colectivos firmantes:
• Plataforma Rural:
ACSUR-Las Segovias; Amigos de la Tierra;Centro de Estudios Rurales y de
Agricultura Internacional (CERAI); ColectivoTierra de Campos; Colectivos
de Acción Solidaria (CAS); Confederación Española de Consumidores y
Usuarios (CECU); Coordinadora de Organizaciones deAgricultores y
Ganaderos (COAG); Ecologistas en Acción; Emaús Fundación
Social;Entrepueblos; Fundación Global Nature; GRAIN; Movimiento de
Jóvenes Rurales Cristianos; Movimiento Rural Cristiano; Mundubat;
Perifèries; Sindicato deObreros del Campo (SOC-SAT); Sociedad Española
de Agricultura Ecológica (SEAE);SODePAZ; Universidad Rural Paulo Freire
(URPF); Justicia AlimentariaGlobal-VSF; Xarxa de Consum Solidari
• Campaña estatal NO al TTIP
• Acció Jove
• Àgora Nord Sud
• Alba Sud
• Aliança per la Sobirania Alimentària a Catalunya (ASAC)
• Alianza Española contra la Pobreza
• Alternatiba
• Alternativa d’Intercanvi amb els Pobles Indígenes
• Alternativa Republicana
• Alternativa Socialista (Cli-As)
• Associació De Consumidors I Productors La Magrana Vallesana
• Amigos de la Tierra
• APDHA, Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía
• Aragón No al TTIP (Amigos de la Tierra, ATTAC en Aragón, CCOO Aragón,
CERAI, CGT, Comité de Solidaridad Internacionalista, Chunta
Aragonesista, Ecologistas en Acción Zaragoza, Equo, Izquierda
Anticapitalista, Izquierda Unida, Marchas por la Dignidad en Aragón,
Marea Blanca Aragón, PCE-Aragón, Plataforma por la Auditoria de la Deuda
Zaragoza, Podemos, Puyalón de Cuchas, UAGA-COAG y UGT Aragón)
• Asamblea 15M Bizkaia
• Asamblea 15M del Noroeste (Madrid)
• Asamblea 15M Huelva
• Asamblea 15M Medio Ambiente Sol
• Asamblea Popular 15M La Conce
• Asamblea Popular Chamanorte (Madrid)
• Asamblea Popular 15M de Hortalez
• Asamblea Popular 15M de Tres Cantos
• Asemblea Popular 15M de Usera
• Asemblea Popular 15M Villa de Vallecas
• Asemblea Popular 15M de Arganzuela (Madrid)
• Asemblea Popular 15M Retiro
• Asembleas de Pueblos y Barrios de Madrid, 15M
• Asembleas Populares 15M Ciudad Lineal
• Asociación Banyoles Solidária Ongd
• Asociación Cultural Lo Que Somos
• Asociación Progresistas de Extremadura
• Asociación Vecinal de la Madalenade Zaragoza
• Assamblea La Floresta
• Associació Arduinna
• Associació Catalana de Defensa dela Sanitat Pública (ACDSP)
• Associació de Naturalistes de Girona (ANG)
• Associació Nexes Socials
• Associacio Nova Era
• Associació Salut I Agroecología
• Associación La Xixa Teatre
• ATTAC España
• Attac-Acordem
• Attac Catalunya
• Attac Navarra/Nafarroa
• Attac Oviedo
• Baladre
• Barcelona en Comú
• Brigades Internacionals de Pau
• Ca la Dona (Barcelona)
• Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
• CAPS (Centro de Análisis y Programes Sanitarios)
• Casal de Alba de Catalunya
• CCOO
• CECU
• Centre D’estudis Sindicals
• Centre Internacional Escarré pera les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN)
• Centre per a la Sostenibilitat Territorial– CST
• CGT - Sección sindical de la ONCE Madrid
• Col•Lectiu Mostassa
• Comissions Obreres de Catalunya (CC.OO.)
• Comitè 1er. de Desembre -Plataforma Unitària d’ONG-SIDA
• Confederación General del Trabajo (CGT)
• Confederacion Intersindical
• Confederación Pirata (Piratas de Andalucía;Piratas de Aragón; Piratas
de Extremadura; Piratas de Galicia; Piratas de la Comunidad Valenciana;
Piratas de La Rioja; Piratas de Madrid; Pirates deCatalunya)
• Conferencia Española de Religiosos
• Consell de la Joventut de Barcelona
• Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)
• Constituents 15m
• Convocatoria Civica
• Cooperacció
• Cooperativa de consum ecològic de La Sagrera 30 Panxes
• Cooperativa de Consum El Senglar de La Floresta
• Coordinadora d’ONG pel desenvolupament, la defensa dels drets humans i la pau de Tarragona
• Coordinadora d’ONG solidàries deles comarques gironines i l’Alt Maresme
• Coordinadora d’Usuaris de laSanitat
• Coordinadora de ONG para el Desarollo
• Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG)
• Coordinadora Dóngd I Ams De Lleida
• Coordinadora Ecologista de Asturias
• Coordinadora Valenciana de Ongd
• Coordinadora Vallès Occidental
• CRIC-Revista Opcions
• Decrece Madrid
• Depana
• Diversidad Mundial
• ECOAR - Espacio de (Contra)discurso, Construcción y Coordinación de Alternativas y Respuesta Social
• Ecologistas en Acción
• Economía del Bien Común
• Economistas sin Fronteras
• Educació Per l’Acció Crítica (EDPAC)
• El Huerto del Pozo
• Encuentros del Vinalopó Sax, Alicante
• Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte
• EQUO
• EQUO Leòn
• Esquerres Pel Sísí
• Éxodo
• Ezkerra
• FACUA - Asociación de Consumidores y Usuarios en Acción
• Federación Aragonesa de Solidaridad
• Federació d’Associacions de Veïnsi Veïnes de Barcelona (FAVB)
• Federación de Servicios a la Ciudadanía (FSC-CCOO)
• Federación de Comités de Solidariedad con Africa Negra-Umoya
dilluns, 27 d’abril del 2015
dissabte, 25 d’abril del 2015
dimarts, 21 d’abril del 2015
diumenge, 19 d’abril del 2015
DEMASAB
DEMASAB, Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient
de Sant Andreu de la Barca, membre de la PLATAFORMA PER A LA QUALITAT DE L’AIRE
Bases científiques del MANIFEST.- La contaminació de l’aire és un problema de salut
pública de primer ordre. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos
estudis científics evidencien la relació directa entre una mala qualitat de
l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars,
neurològiques, immunològiques i el càncer (1). La principal causa de
contaminació en la Regió Metropolitana de Barcelona és el trànsit rodat de
vehicles privats seguit de l’activitat industrial i del trànsit marítim i aeri.
Combatre la contaminació de l’aire suposaria aplicar
canvis estructurals en matèria de transport, solucionant conjuntament greus
problemes en salut pública i mobilitat. També contribuiria en rebaixar costos
energètics i disminuir l’impacte sobre el canvi climàtic.
A
Catalunya un model d’ocupació del sòl caracteritzat per un creixement
extensiu de baixa edificació residencial, especialment significatiu en la
Regió Metropolitana de Barcelona, ha representat en els últims quatre decennis
uns canvis profunds en els patrons de mobilitat. Aquesta ciutat difusa ha
allunyat els centres de treball, d’estudi o d’oci dels llocs de residència i ha
obligat a desplaçaments quotidians més llargs i més costosos. Aquesta
urbanització no ha anat acompanyada de prou polítiques decidides per a millorar
el transport públic, mentre que s’han dirigit importants inversions per a
satisfer les necessitats de l’automòbil. Això ha provocat un major nombre de
desplaçaments en vehicle privat, un augment d’emissions de gasos i
contaminants, nivells de soroll inadmissibles i un increment dels accidents de
trànsit.
Els
contaminants més crítics a la Regió Metropolitana de Barcelona són el
gas diòxid de nitrogen (NO2) i la matèria particulada fruit de la combustió
(PM10 o PM2.5; la pols respirable de mida inferior a 10 i 2.5 micres
respectivament). El NO2 és tòxic, irritant i precursor de pluja àcida. Pot
causar danys irreversibles als teixits pulmonars si és inhalat en elevades
concentracions. Les partícules en suspensió són incorporades als teixits
mitjançant la respiració, afavorint el desenvolupament de malalties
respiratòries, cardiovasculars, neuronals i càncers. Un tercer contaminant
important en territori català és l’ozó troposfèric (O3) que es forma a partir
de reaccions fotoquímiques entre contaminants primaris com són els òxids de
nitrogen (NO, NO2) i compostos orgànics volàtils (COV).
A
Catalunya se superen els valors límits indicats per l’OMS (més estrictes que
els exigits per la normativa europea) de partícules en suspensió, òxids de
nitrogen i ozó troposfèric a tot el territori, a l’hora que s’incompleix
sistemàticament la legislació europea de qualitat de l’aire. L’any 2013, el99,7%
de la població catalana va estar exposada a uns nivells de contaminació que
superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2).
A més a més d’afectar la salut, la contaminació té greus impactes sobre
l’economia, l’agricultura i els ecosistemes. Estudis com el realitzat pels
investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), estimen
que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es podrien evitar 3.500 morts anuals de
reduir l’exposició mitjana de PM10 als valors anuals mitjans recomanats per
l’OMS (20 μg/m3) (3).
Els
governs han tingut 14 anys per adaptar-se als valors legals europeus (Directiva
2008/50/CE, de 21 de maig), i actuar com ho estan fent més de 200 ciutats
europees. La manca de mesures eficients, obligatòries, articulades i
proporcionals a la gravetat del problema per part dels responsables públics
catalans ha derivat en l’obertura de dos procediments d’infracció per la
Comissió Europea per l’incompliment de la normativa europea el 2006 i 2007, que
aviat arribaran al Tribunal Europeu de Justícia. Aquesta manca de compromís
s’ha mostrat recentment amb la inoperància de l’actual govern de la
Generalitat, que després de gairebé 4 anys sense Pla de qualitat de l’aire, va
aprovar el mes de setembre de 2014 un pla horitzó 2015. La majoria de mesures
proposades van ser prèviament suspeses per la Comissió Europea el 2012, any en
què es va rebutjar la moratòria presentada pel govern.
Per
tot això, les organitzacions veïnals, socials, ecologistes, científiques,
ONG’s i organitzacions d’afectats, fan públic la seva proposta de programa
de govern per impulsar un pla estructural i coordinat a la Regió Metropolitana
de Barcelona, convidant a actors de la resta del territori a sumar-s’hi i fer
efectiu a tot el país el Dret a respirar un Aire Net:
A.
Mobilitat sostenible i saludable de persones i mercaderies
1. Potenciar i millora de la xarxa transport públic urbà i interurbà (freqüències, velocitat i ampliació de la xarxa d’autobusos, tramvies, rodalies i ferrocarrils). Acabar els projectes de mobilitat incomplets prioritaris.
2. Delimitació de Zones de Baixa Emissió (4) mitjançant polítiques de restricció del trànsit privat més contaminant i de gestió sostenible d’estacionament com han fet altres ciutats europees.
3. Nou sistema tarifari per al transport públic basat en els abonaments de caràcter social, intermodal, de gestió pública i per a qualsevol mitjà de transport públic de Catalunya.
4. Treballar per l’aprovació urgent de la llei de finançament del transport públic llargament postergada, que asseguri una adequada dotació pressupostària pública per garantir el dret a la mobilitat.
5. Reducció de l’espai reservat per al vehicle privat motoritzat i adopció de mesures de pacificació.
6. Les urbanitzacions noves s’hauran de construir segons un model de ciutat compacte que disminueixi l’ús del vehicle privat. S’han de prioritzar les renovacions urbanes.
7. Establiment d’eixos de mobilitat amb itineraris preferents per a vianants i rutes de salut, extensió d’àrees de vianants i espais verds.
8. Creació d’un Pla de foment de l’ús de la bicicleta sobretot a les ciutats, amb extensió i millora de la xarxa i interconnexió metropolitana, i amb viari propi a la calçada segregat del trànsit motoritzat per elements físics i sense trams inconnexes. Desenvolupament de l’intermodalitat amb el transport públic i d’infraestructures d’aparcaments per a bicicletes en funció del tipus d’estacionament.
9. Plans de mobilitat sostenible als centres públics, empreses privades i polígons industrials de més de 100 treballadors.
10. Renovació i implementació de millores tecnològiques i vehicles amb combustibles més nets al transport públic, vehicles de recollida d’escombraries, neteja viària, i transport de mercaderies.
11. Reorientació de la fiscalitat actual, favorable al transport privat (peatges a l’ombra, subvencions directes a la compra, descomptes a les autopistes, etc.), cap al foment del transport públic, amb un paper protagonista de l’administració en l’enfortiment de la seva indústria i la generació de llocs de treball al sector.
1. Potenciar i millora de la xarxa transport públic urbà i interurbà (freqüències, velocitat i ampliació de la xarxa d’autobusos, tramvies, rodalies i ferrocarrils). Acabar els projectes de mobilitat incomplets prioritaris.
2. Delimitació de Zones de Baixa Emissió (4) mitjançant polítiques de restricció del trànsit privat més contaminant i de gestió sostenible d’estacionament com han fet altres ciutats europees.
3. Nou sistema tarifari per al transport públic basat en els abonaments de caràcter social, intermodal, de gestió pública i per a qualsevol mitjà de transport públic de Catalunya.
4. Treballar per l’aprovació urgent de la llei de finançament del transport públic llargament postergada, que asseguri una adequada dotació pressupostària pública per garantir el dret a la mobilitat.
5. Reducció de l’espai reservat per al vehicle privat motoritzat i adopció de mesures de pacificació.
6. Les urbanitzacions noves s’hauran de construir segons un model de ciutat compacte que disminueixi l’ús del vehicle privat. S’han de prioritzar les renovacions urbanes.
7. Establiment d’eixos de mobilitat amb itineraris preferents per a vianants i rutes de salut, extensió d’àrees de vianants i espais verds.
8. Creació d’un Pla de foment de l’ús de la bicicleta sobretot a les ciutats, amb extensió i millora de la xarxa i interconnexió metropolitana, i amb viari propi a la calçada segregat del trànsit motoritzat per elements físics i sense trams inconnexes. Desenvolupament de l’intermodalitat amb el transport públic i d’infraestructures d’aparcaments per a bicicletes en funció del tipus d’estacionament.
9. Plans de mobilitat sostenible als centres públics, empreses privades i polígons industrials de més de 100 treballadors.
10. Renovació i implementació de millores tecnològiques i vehicles amb combustibles més nets al transport públic, vehicles de recollida d’escombraries, neteja viària, i transport de mercaderies.
11. Reorientació de la fiscalitat actual, favorable al transport privat (peatges a l’ombra, subvencions directes a la compra, descomptes a les autopistes, etc.), cap al foment del transport públic, amb un paper protagonista de l’administració en l’enfortiment de la seva indústria i la generació de llocs de treball al sector.
B.
Gestió sostenible de ports i aeroports
10. Pla d’electrificació progressiva del Port de Barcelona i de connexió de creuers i dels vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local quan estan atracats al port.
11. Restringir l’entrada a les naus que utilitzin combustibles altament contaminants, sense filtres de partícules i catalitzadors SCR d’òxids de nitrogen (sigles en anglès de Catalitzador selectiu de reducció). Sumar-se a la iniciativa de ports europeus per l’establiment d’un Índex Ambiental de Naus.
12. Potenciar definitivament el transport ferroviari de mercaderies que poden ser transportades d’origen a destí en aquest mitjà.
13. Aprovar un impost ambiental a les emissions de NO2 en l’enlairament dels avions comercials.
14. Substituir progressivament la flota de motors pels vehicles usats per la manipulació i càrrega d’equipatge i altres tasques associades al manteniment de pistes per vehicles elèctrics.
15. Reduir les emissions dels avions en les àrees de treball circulant amb la meitat de motors quan són a pista o bé usant tractors elèctrics de remolc.
10. Pla d’electrificació progressiva del Port de Barcelona i de connexió de creuers i dels vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local quan estan atracats al port.
11. Restringir l’entrada a les naus que utilitzin combustibles altament contaminants, sense filtres de partícules i catalitzadors SCR d’òxids de nitrogen (sigles en anglès de Catalitzador selectiu de reducció). Sumar-se a la iniciativa de ports europeus per l’establiment d’un Índex Ambiental de Naus.
12. Potenciar definitivament el transport ferroviari de mercaderies que poden ser transportades d’origen a destí en aquest mitjà.
13. Aprovar un impost ambiental a les emissions de NO2 en l’enlairament dels avions comercials.
14. Substituir progressivament la flota de motors pels vehicles usats per la manipulació i càrrega d’equipatge i altres tasques associades al manteniment de pistes per vehicles elèctrics.
15. Reduir les emissions dels avions en les àrees de treball circulant amb la meitat de motors quan són a pista o bé usant tractors elèctrics de remolc.
C-
Indústria i obra pública neta
16. Controls estrictes, independents i sancions severes als incompliments dels límits d’emissions per part de les instal·lacions industrials en funcionament, incloent-hi les plantes químiques i farmacèutiques.
17. Calendari de tancament progressiu de les plantes incineradores, de crema de residus a cimenteres i de les plantes de generació elèctrica, siguin centrals tèrmiques de cicle combinat o de crema de biomassa de gran potència, en paral·lel a l’execució de plans ambiciosos de desplegament d’energies renovables i de prevenció de residus. Pla de recol·locació dels treballadors per garantir la seva transició laboral a les noves empreses impulsades en aquests sectors sostenibles.
18. Regular la implementació d’instal·lacions de combustió de biomassa per ús residencial i edificis, i per a petites instal·lacions de co/tri-generació en funció dels condicionaments de la qualitat de l’aire de cada comarca, arribant a no autoritzar-les per raons de salut pública.
19. Incorporació de criteris ambientals al Plec de clàusules administratives particulars dels contractes d’obres i monitoratge en continu sobre les emissions contaminants a l’atmosfera amb exposició pública de les dades i de forma comprensible pels ciutadans.
16. Controls estrictes, independents i sancions severes als incompliments dels límits d’emissions per part de les instal·lacions industrials en funcionament, incloent-hi les plantes químiques i farmacèutiques.
17. Calendari de tancament progressiu de les plantes incineradores, de crema de residus a cimenteres i de les plantes de generació elèctrica, siguin centrals tèrmiques de cicle combinat o de crema de biomassa de gran potència, en paral·lel a l’execució de plans ambiciosos de desplegament d’energies renovables i de prevenció de residus. Pla de recol·locació dels treballadors per garantir la seva transició laboral a les noves empreses impulsades en aquests sectors sostenibles.
18. Regular la implementació d’instal·lacions de combustió de biomassa per ús residencial i edificis, i per a petites instal·lacions de co/tri-generació en funció dels condicionaments de la qualitat de l’aire de cada comarca, arribant a no autoritzar-les per raons de salut pública.
19. Incorporació de criteris ambientals al Plec de clàusules administratives particulars dels contractes d’obres i monitoratge en continu sobre les emissions contaminants a l’atmosfera amb exposició pública de les dades i de forma comprensible pels ciutadans.
D.-
Campanya comunicativa i educativa
20. Dur a terme una campanya massiva contundent (com va ser la campanya anti-tabac) sobre la gravetat del problema de la contaminació atmosfèrica, les seves causes i els seus efectes en la salut, els costos econòmics i els impactes a l’agricultura, als ecosistemes i al canvi climàtic. Executar aquesta campanya amb l’objectiu d’explicar el pla integral de millora de la qualitat de l’aire, les seves mesures obligatòries i també les males pràctiques (ús irresponsable del cotxe, turisme insostenible). Dur a terme aquesta campanya de forma coordinada amb els departaments d’educació, salut i cultura.
21. Definir un veritable protocol d’actuació en episodis de contaminació amb mesures obligatòries per restringir el trànsit contaminant, però facilitant alhora l’ús del transport públic, reducció i aturada si cal de l’activitat de les diverses indústries, amb una estratègia comunicativa efectiva cap a la població incloent accions preventives obligatòries especialment als centres escolars, geriàtrics, hospitalaris, àrees esportives i altres equipaments sensibles.
22. Millora de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica en cobertura territorial i increment de les substàncies contaminants analitzades (PM2.5, ozó troposfèric, benzè, 1,3-butadiè etc.) i establiment d’un sistema d’avaluació sanitari per assegurar un correcte, desenvolupament i seguiment de les mesures anteriorment proposades.
23. Augmentar la inversió en recerca sobre la contaminació de l’aire, per tal d’aprofundir en el coneixement del seu impacte en el medi i la salut, i identificar els mecanismes de producció de danys, per definir així noves estratègies que els redueixin.
24. Crear una comissió de seguiment i avaluació del Programa de mesures amb la participació dels departaments del govern implicats, ens locals i de la RMB, científics experts i ciutadania organitzada amb caràcter informatiu, deliberatiu i vinculant.
20. Dur a terme una campanya massiva contundent (com va ser la campanya anti-tabac) sobre la gravetat del problema de la contaminació atmosfèrica, les seves causes i els seus efectes en la salut, els costos econòmics i els impactes a l’agricultura, als ecosistemes i al canvi climàtic. Executar aquesta campanya amb l’objectiu d’explicar el pla integral de millora de la qualitat de l’aire, les seves mesures obligatòries i també les males pràctiques (ús irresponsable del cotxe, turisme insostenible). Dur a terme aquesta campanya de forma coordinada amb els departaments d’educació, salut i cultura.
21. Definir un veritable protocol d’actuació en episodis de contaminació amb mesures obligatòries per restringir el trànsit contaminant, però facilitant alhora l’ús del transport públic, reducció i aturada si cal de l’activitat de les diverses indústries, amb una estratègia comunicativa efectiva cap a la població incloent accions preventives obligatòries especialment als centres escolars, geriàtrics, hospitalaris, àrees esportives i altres equipaments sensibles.
22. Millora de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica en cobertura territorial i increment de les substàncies contaminants analitzades (PM2.5, ozó troposfèric, benzè, 1,3-butadiè etc.) i establiment d’un sistema d’avaluació sanitari per assegurar un correcte, desenvolupament i seguiment de les mesures anteriorment proposades.
23. Augmentar la inversió en recerca sobre la contaminació de l’aire, per tal d’aprofundir en el coneixement del seu impacte en el medi i la salut, i identificar els mecanismes de producció de danys, per definir així noves estratègies que els redueixin.
24. Crear una comissió de seguiment i avaluació del Programa de mesures amb la participació dels departaments del govern implicats, ens locals i de la RMB, científics experts i ciutadania organitzada amb caràcter informatiu, deliberatiu i vinculant.
Notes
1.
La
contaminació de l’aire entre els principals factors cancerígens segons l’OMShttp://www.iarc.fr/en/media-centre/pr/2013/pdfs/pr221_E.pdf
– Informe de l’Agència sobre la qualitat de l’aire a Europa en 2013 .
– La contaminació de l’aire mata fins i tot per sota dels límits de qualitat de l’aire de la Unió Europea. Estudi europeu publicat a The Lancet. http://ow.ly/rzZap
– Informes del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) :http://www.caps.cat/images/stories/INFORMECAPSmediamb.pdfhttp://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/bonapraxi/praxi30.pdf
– Informe de l’Agència sobre la qualitat de l’aire a Europa en 2013 .
– La contaminació de l’aire mata fins i tot per sota dels límits de qualitat de l’aire de la Unió Europea. Estudi europeu publicat a The Lancet. http://ow.ly/rzZap
– Informes del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) :http://www.caps.cat/images/stories/INFORMECAPSmediamb.pdfhttp://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/bonapraxi/praxi30.pdf
2.
Informe Qualitat de l’Aire 2013 d’Ecologistes en Acció conclou que el 68,4% de la
població catalana respira aire que incompleix algun objectiu legal (5.169.826
habitants a 1 de gener de 2013) i que totes les àrees excepte el Pirineu
Occidental (on no hi ha avaluació) superen alguna guia de l’OMS (7.527.436
habitants a 1 de gener de 2013, o sigui el 99,7% de la població).
3.
Perez
L, Sunyer J, Kunzli N. Estimating the health and economic benefits associated
with reducing air pollution in the Barcelona Metropolitan Area (Spain). Gac
Sanit 2009;23:287-94.
4.
Zones
de Baixa Emissió :
CSIC.: Bases científico-técnicas para un
Plan Nacional de Mejora de la Calidad del Aire:https://editorial.csic.es/publicaciones/libros/12120/978-84-00-09475-1/bases-cientifico-tecnicas-para-un-plan-nacional-de.html
dimarts, 14 d’abril del 2015
24a BICICLETADA POPULAR, DEMASAB
24a BICICLETADA POPULAR, Plaça Font de
la Roda a Sant Andreu de la Barca, 26 d’abril 2015, amb el lema: Per un Llobregat NET
Hem triat el lema “Per un
Llobregat NET” perquè considerem molt important sensibilitzar-ne. La situació actual
de la qualitat de l’aigua del nostre riu és altament deficient. La Directiva Marc
de l’Aigua, de la Unió Europea, plantejava que per l’any 2015, l’any en curs,
s’havia d’haver aconseguit que l’aigua en general, i en particular, la dels
rius, evidenciés un bon estat ecològic.
El Col·lectiu per a la
Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, DEMASAB, vol fer prendre
consciència a les institucions i la població en general, la importància que l’aigua
té per a la salut humana, per la indústria i pels espais naturals i el medi
ambient.
Per aquesta raó volem
donar a conèixer la problemàtica existent., N’hi haurà prou amb un sol exemple:
el febrer passat, per raons preventives, es va deixar d’agafar l’aigua del riu
Llobregat, per a la depuradora de Sant Joan Despí (aquest és l’origen de
l’aigua que es beu a gran part de Barcelona). perquè contenia dioxans, un
producte altament tòxic, i que, pel que sembla, provenien del riu Anoia. Caldria,
d’una vegada per totes, ser rigorosos amb els permisos dels abocaments “incontrolats”
al riu i a tots els seus afluents.
Amb la 24a Bicicletada Popular, recollirem signatures fent
proposta Per un Llobregat NET.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



%2B-%2Bcopia.jpg)

