AMB, Àrea
Metropolitana de Barcelona, carrer 62, número 16-18, edifici A, planta segona. Zona
Franca, 08040-Barcelona.
Registre General
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 9 d’abril de 2018
AL·LEGACIONS: a l’aprovació inicial del Projecte executiu per
a la recuperació d’entorn fluvial dels termes municipals de Sant Andreu de la
Barca i Corbera de Llobregat. Exp.1579/17 DOCUMENT NÚM. 2: Plànols
Júlia
Díez Gómez, amb DNI 37643356-S, com a presidenta del Col·lectiu per a la
Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, demasab, núm. registre DG Dret i Entitats Jurídiques
12.075/1990, NIF G59400267, amb domicili social al carrer de la Font, 5,
baixos, Centre de Recursos Socioculturals de Sant Andreu de la Barca, c/e: demasab@gmail.com - Mòbil particular: 615 49 22 37.
EXPOSA.-
1.
La nostra
associació ha pogut consultar el "Projecte
executiu per a la recuperació d’entorn fluvial dels termes municipals de Sant
Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat. Exp. 1579/17
2. A l’inici d’aquest expedient veiem que es pot tractar del que va estar presentat a la
ciutadania a la reunió convocada per les
regidories d’Urbanisme i de Salut Pública de l’Ajuntament de Sant Andreu de la
Barca, on un arquitecte, en nom del Servei d’Espais Fluvials de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona, ens va mostrar el projecte dels camins previstos (els que ja hi
són) per anar a la zona d’inundació del riu Llobregat. En aquesta reunió, els molts dels assistents de
la ciutadania que hi havia van manifestar que ja anaven a fer caminades pel
riu, i es va plantejar la conveniència que es posés il·luminació als llargs passadissos
subterranis que hi ha per poder anar al riu, donat que aquests espais queden per
sota la Nacional 2 i l’autovia A2, una llargada de camins per on la gent traspassa al costat
de les rieres per anar a caminar a l’espai situat a la vora del riu. També es
va fer proposta de disposar d’un observador d’ocells.
3.
El dia que es va
fer aquesta reunió a l’Ajuntament, no es trobaven presents membres de la
Regidoria de Medi Ambient, cosa que al col·lectiu per a la Defensa del Medi
Ambient de Sant Andreu de la Barca, DEMASAB, ens va sobtar, donada la
importància del tema, ja que es tractava de la presentació d’una possible obra
al medi aquàtic del Llobregat, i perquè com es coneix, l’AIGUA es VIDA, i el nostre
maltractat Llobregat és l’abastiment d’aigua per a les persones de la zona
metropolitana de Barcelona. Prou important en tant que aquest projecte per a la
“recuperació de l’entorn fluvial”, abasta uns 2,7 quilòmetres, més o menys lineals, de la llargada del riu d’entre dels
municipis de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat: riera del Palau, fins
a la riera de Corbera del Llobregat. A més, en aquest espai es troba la cubeta
de l’aigua del subsòl de Sant Andreu de la Barca, la massa d’aigua 38,
protegida per Llei.
El Projecte executiu per a la recuperació d’entorn fluvial
dels termes municipals de Sant Andreu de la Barca i Corbera del Llobregat.
Exp.1579/17, es presenta un PARC, absent
d’estudis ambientals, a favor del riu i de les persones.-
a. Manca
d’estudis apropiats d’un equip d’experts en ecosistemes aquàtics del riu.
b. Manca de
senyals de suport per donar coneixement a la ciutadania, sobre possibles avingudes
d’aiguats pel riu o rieres, com es el cas de la riera del Palau.
c. Manca d’estudi
ambiental pel Projecte tenint en comte l’aqüífer del subsòl.
d. Manca
d’estudis ambientals atmosfèrics de l’espai i, invitant a fer exercicis físics
a l’exterior.
e. Manca d’un
inventari de la fauna i flora actual.
4.
Al PROJECTE s’observen 6 estades de Parc juntament
a la llera del riu, que no fan advertiments ni disposen de
senyalitzacions per un ràpid desplaçament de la gent en cas d'avingudes d’aiguats
del riu o rieres, en cas que hi hagués una actuació necessària. Això vol dir que
no s’han avaluat els problemes que podrien esdevenir per a les persones, ja que
l’entrada i la sortida del riu, s’hauria de fer creuant alguns passadissos, alguns llargs que van al costat
de les rieres que passen per sota de les infraestructures de les vies de la Nacional 2, i autovia del Baix Llobregat A2. Per aquesta raó s’hauria de preveure que
la gent conegués com fer front davant d’una possible avinguda d’aigua trobant-se
a l’estada del “PARC del RIU”.
-Com es
coneix, aquest espai està subjecte als casos d’avinguda i riuades d’inundacions,
dels quals hi ha història escrita calculada durant el 78. Hi ha especificacions
que es recullen al CODI TRAM: ES100200_080 Zona Sud de la conca del Llobregat,
corresponent al tram baix de la riera del PALAU a Sant Andreu de la Barca. Una de les
riuades greus que es va produir a la nostra història va ser la de l’any 1962 (fa
menys de 100 anys, per la qual cosa és d’obligat compliment tenir-ho en compte) en què el riu
sobtadament va augmentar produint a nivell del llarg de la conca morts humanes i
pèrdues econòmiques molt importants. Van quedar afectades o destruïdes infraestructures
i indústries i part dels accessos de carreteres i ferrocarril van quedar
inutilitzats. (És a dir, és d’obligat compliment
tenir-ho en compte i fer-ho saber a la gent que pogués pernoctar dins del Parc
del riu del “Projecte Recuperació de l’Entorn Fluvial al terme municipal de
Sant Andreu de la Barca”. (Aquell any 1962, va representar una falta de
responsabilitat política molt gran, ja que van permetre l’ocupació humana en
zones inundables. -Ara se’ns pot dir que hi ha el pantà de la Baells, però amb
tot s’ha de tenir en compte per obligació dels encara possibles aiguats.
5.
Llobregat
La qualitat de les aigües del riu a la nostra zona ha millorat moltíssim en els últims temps, gràcies als treballs de l’AMB i l’ACA de la Generalitat de Catalunya, neteges de la ciutadania juntament amb l’Ajuntament i l’eliminació del canal Sedó agafant l’aigua del riu des de Martorell, per la qual cosa el riu va arribar a ser un riu quasi sec a la nostra zona, on ara ja el riu ha anat recuperant-se gradualment amb els seus valors naturals: d’aigua i vegetació de ribera i d’un paisatge evident de qualitat i varietats, raó per la qual té un cost de manteniment irrellevant que permet la conservació d'un espai natural a prop de la població de Sant Andreu de la Barca, cobrint una important funció cultural de coneixement natural del medi, educativa i d’interès per a les generacions presents i futures, però, ara sí, sempre dins d’una manera regulada per respectar el medi natural del riu. I més encara tenint en compte el canvi climàtic, ja que el riu és un recurs natural importantíssim de necessitat humana inigualable, a més de crear paisatges de gran bellesa, en gaudeixen les persones que s’interessen per la natura de l’aigua, Igual que el fet de cuidar les aigües de la cubeta de Sant Andreu de la Barca, aigua del subsòl, de protecció especial obligatòria.
La qualitat de les aigües del riu a la nostra zona ha millorat moltíssim en els últims temps, gràcies als treballs de l’AMB i l’ACA de la Generalitat de Catalunya, neteges de la ciutadania juntament amb l’Ajuntament i l’eliminació del canal Sedó agafant l’aigua del riu des de Martorell, per la qual cosa el riu va arribar a ser un riu quasi sec a la nostra zona, on ara ja el riu ha anat recuperant-se gradualment amb els seus valors naturals: d’aigua i vegetació de ribera i d’un paisatge evident de qualitat i varietats, raó per la qual té un cost de manteniment irrellevant que permet la conservació d'un espai natural a prop de la població de Sant Andreu de la Barca, cobrint una important funció cultural de coneixement natural del medi, educativa i d’interès per a les generacions presents i futures, però, ara sí, sempre dins d’una manera regulada per respectar el medi natural del riu. I més encara tenint en compte el canvi climàtic, ja que el riu és un recurs natural importantíssim de necessitat humana inigualable, a més de crear paisatges de gran bellesa, en gaudeixen les persones que s’interessen per la natura de l’aigua, Igual que el fet de cuidar les aigües de la cubeta de Sant Andreu de la Barca, aigua del subsòl, de protecció especial obligatòria.
6.
Per tot això, veiem greu i inacceptable que al
llarg d’aquest Projecte no aparegui cap estudi
TÈCNIC d'impacte ambiental al riu, per la qual cosa creiem que seria bo
comptar, per exemple, amb la Fundació Terra.
Una autèntica valoració d'impacte ambiental hauria de servir per a detectar i avaluar, minimitzant els efectes ambientals negatius d'un projecte d’aquestes grandàries. Els rius no són simples infraestructures hidràuliques per a fer PARCS URBANS, sinó que constitueixen valuosíssims ecosistemes per a la vida, tant per la riquesa biològica que sustenten, com per la varietat de nínxols ecològics que es creen als llits, riberes i zones humides, en estreta relació amb el curs d'aigua. Oblidar aquesta perspectiva comporta, sense cap dubte, la pèrdua d'importants valors biològics i provoca el desequilibri de sistemes que són altament necessaris per a la vida de la natura i de les persones.
Una autèntica valoració d'impacte ambiental hauria de servir per a detectar i avaluar, minimitzant els efectes ambientals negatius d'un projecte d’aquestes grandàries. Els rius no són simples infraestructures hidràuliques per a fer PARCS URBANS, sinó que constitueixen valuosíssims ecosistemes per a la vida, tant per la riquesa biològica que sustenten, com per la varietat de nínxols ecològics que es creen als llits, riberes i zones humides, en estreta relació amb el curs d'aigua. Oblidar aquesta perspectiva comporta, sense cap dubte, la pèrdua d'importants valors biològics i provoca el desequilibri de sistemes que són altament necessaris per a la vida de la natura i de les persones.
7. Plànol d’emplaçament i àmbit del Projecte,
plànol 2.1 (Tots els plànols del Projecte tenen com a autor l’arquitecte
d’una multinacional espanyola, AYESA. D’estudis ambientals no hi ha cap referencia)
A la pàgina 3 del Projecte sobre ortofotomapa s’expressa l’abast
de l’EMPLAÇAMENT I ÀMBIT DEL PROJECTE, plànol 2.1. S’observa que aquest projecte
agafa espai de la zona d’inundació, de la resta que va quedar amb la
construcció de l’autovia A2, i també, fins i tot queda assenyalada la llera del
riu. (Per tot això, ens fa la primera impressió que hi deu haver algun error en
l’exposició, ja que la zona hidràulica
no és urbanitzable).
8.
Plànol
d’emplaçament i àmbit del Projecte, plànol 2.3
Pàg. 5.: En aquest plànol es visualitza de nou el
projecte quasi amb el mateix que hem vist al plànol 2.1, es a dir: PROJECTE EXECUTIU
PER A LA RECUPERACIÓ DEL L’ENTORN FLUVIAL, on
el Projecte envaeix la zona de policia, zona
d’inundació i la llera del riu Llobregat.
-Ens
preocupa perquè es tracta d’un espai estret de terreny que arriba fins al riu, amb
una longitud d’uns 2,7 quilòmetres de llargada.
Per tot això queda clar que en aquest espai hi ha quantitats d’hàbitats naturals: fauna, flora i vegetació en
preservació de l’aigua i la natura, cosa prou important, que obliga a tenir en
compte les característiques del projecte a realitzar, a modus de preservar la
zona d’inundació i la preservació de l’ecosistema a favor de les
característiques geomorfològiques, on cal tenir en compte el seu subsòl amb l’aqüífer
de Sant Andreu de la Barca, massa d’aigua 38. Aqüífer amb reconeixement
històric, protegit pel Decret 328/1988, d’11 d’octubre, que com es coneix, forma
una massa d’aigua contigua que inclou aqüífers classificats, per als que s’han establert normes de protecció
addicionals a la cubeta de Sant Andreu de la Barca i l’aqüífer de la vall baixa
i delta del Llobregat: una aigua que al llarg del seu recorregut dona a beure a
gran part la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això s’ha de tenir cura del que es vulgui fer, tenint en compte la
Directiva Marc de l’Aigua, DMA,
que introdueix el principi de l'enfocament combinat de la gestió integrada de
l’aigua, directiva que recull els objectius i les finalitats de directrius
anteriors, i les reuneix fent una visió integradora dels sistemes que s'han
d'analitzar, abans, de les activitats
que podrien impactar els ecosistemes aquàtics i que s’han de fer a partir d'un
anàlisi integrada del medi.
-En el mateix
sentit hi ha la DIRECTIVA 2006/118/CE DEL PARLAMENT EUROPEU i del CONSELL de 12 de
desembre de 2006, relatiu a la protecció de les aigües subterrànies. Queda reflectit a Espanya, amb
el “Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre,
pel qual se modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Reial
Decret 849/1986, d’11 d’abril, Reglament de Planificació Hidrològica, aprovat
pel Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de
gestió de riscos d’inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i vessaments
d’aigües residuals.”
-En aquest mateix sentit hi ha també el Pla
de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021, pel qual hagués estat d’interès
imprescindible que aquest PROJECTE
hagués
estat supervisat per un equip d'experts ambientalistes d’ecosistemes
propis del riu, és a dir, amb experts ambientals com botànics, ecòlegs,
naturalistes, ambientòlegs, ornitòlegs, biòlegs, etc., estudis que no són en cap lloc exposats dins del Projecte executiu per a la
recuperació fluvial dels termes municipals de Sant Andreu de la Barca i Corbera
de Llobregat.
9.
A la pàgina número 83, del
DOCUMENT núm. 2: Plànols, apareix la definició
geomètrica, distribució dels fulls, apartat 8.1, on es desplega el treball
a realitzar. Analitzat l’espai dels fulls F04, F05, FO6, F07, F08, on es troba el que s’anomena l’ampliació del
Parc de la Solana, veiem que és un espai al costat de junt a l’autovia A2, que
queda davant d’uns habitatges de l’av.
d’Argentina, habitatges que són els que queden més propers a l’autovia A2 i no
està previst ampliar els murs instal·lats contra els sorolls. Alguns d’aquests habitatges
queden a una distància de menys de 50 metres de l’A2 i reben forts sorolls. Sols
es va instal·lar un mur de ciment amb 4 metres d’alçada, acabat en vertical, cosa
que no priva gaire el pas dels sorolls als pisos (Amb el PROJECTE executiu per a la recuperació fluvial
dels termes municipals de Sant Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat, hem
vist que sols es preveu fer un enjardinament entorn al mur, però no s’observa
la previsió de fer un d’altre tipus de mur per major control dels sorolls: uns sorolls
què s’enfortiran quant es realitzi la connexió de l’A2 amb l’AP7, amb el que es
preveu d’inici que passin 400 vehicles més per dia. Això vol dir que amb l’enjardinament,
no n’hi haurà prou i, per tant, s’hauria d’estar a sobre de manera especial.
10. A la pàg. 237 del PROJECTE hi ha plànol de SENYALITZACIÓ
DE PLANA, 16.1, on
hi ha uns cartells senyalitzadors que diuen: PARC DEL RIU, i un d’altre d’anunciador que diu: MOLINS DE REI, indicant el que
reproduïm: “El Parc Riu Llobregat és un corredor verd, un camí d’aigua entre la
serralada litoral i el mar i un connector ecològic de primera magnitud. Amb el
Parc es posa a l’abast dels ciutadans (lèxic masclista) un espai públic de
qualitat, fàcilment accessible, i es guanya un entorn òptim per a la pràctica
d’activitats de lleure i per al foment de l’educació ambiental.” (Opinem que per això hagués estat necessari no
dipositar tones de ciment al mig de la llera del riu, per a no fer distorsions
a l’educació).
-A nosaltres ens sembla que un bon parc amb bones plantacions
autòctones, qualsevol parc urbà sempre
pot servir per a l’educació ambiental. No ens sembla afortunat ni coherent que
es digui d’un Parc de construcció d’obra urbana realitzada sobre del domini
hidràulic, posant ciment dins la llera del
riu, a la zona d’inundació i la pròpia llera del riu. Opinem que per a
l’educació cal aportar coneixement científic del que es faci, i en el cas de
l’educació sobre del medi aquàtic i el que representa per a la vida, ha de ser a
favor del medi aquàtic i el que representa per a vida en general, per a la
natura i les persones, tenint en compte que el connector ecològic és el mateix
riu i al riu Llobregat a Molins de Rei s’ha previst una obra urbana de ciment,
posant-li tones de ciment dins la llera. Previst com a passeig per sobre del
riu (persones senzilles es fan creus en analitzar-ho).
11.
Quant al
que s’informa que “es guanya un entorn òptim per a la pràctica d’activitats de
lleure” és obligat tenir en compte el que es coneix: les
activitats a l’exterior, deixen de ser recomanables per a la salut, sobretot
per la gent gran i les criatures, si la contaminació atmosfèrica supera els
límits anuals recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS.
I com es coneix, a Sant Andreu de la Barca, precisament
per aquest lloc que està a prop de l’autovia A2 i carreteres, i al costat de les
emissions de l’industria CELSA, es coneix perquè porten
anys seguits superant els límits anuals de contaminació atmosfèrica pels diòxids
de nitrògens (43µg m3 de l’aire, en la mitjana anual de 2017). També es coneix
que les partícules petites: PM-10 µm i les PM-2,5 µm, (micròmetres de diàmetre)
entren per les vies respiratòries i són molt perilloses per a la salut.
D’aquestes partícules, PM-10 i PM-2,5, hi ha directives de l’OMS des de 2005,
mostrant el límit en la mitjana anual en 20µg m3 a les PM-10, i 10 µg m3 a les PM-2,5 (la meitat del que marca la normativa actual
europea). Això es confirma en la nota descriptiva
de l’OMS, amb data d’actualització de setembre
de 2016.
-De referencia d’aquesta contaminació atmosfèrica sabem
que principalment està generada per la circulació motoritzada de l’automoció i el
gasoil, i per les empreses fortes contaminants de l’atmosfera, com és la fosa per
reciclats, majorment de cotxes que porten de tot, per a la recuperació de
metalls. (Vegeu informe PRTR CELSA des de fa uns 10 anys, recollits en quilograms
any. Fem recull dels últims anys sobre les emissions de què la CELSA informa.-
Ø Diòxid de
carboni (CO2) any 2016, 181.292.000.
Kilograms
Ø Òxids de
Nitrogen (NOx-NO2) any 2016, 293.076 “
Ø Arsènics i compostos,
(AS) any 2015, 76,40 “
Ø Cadmi i
compostos, (Cd) any 2016, 52,00
“
Ø Coure i
compostos, (Cu) any 2015, 338,70 “
Ø Mercuri i
compostos, (com Hg) any 2015, 50,30 “
Ø Níquel i
compostos (com Ni) any 2015, 123,6 “
Ø Zinc i
compostos (com Zn) any2016, 6.813,00 “
Ø PCDD+PCDF
(dioxines + furans) any 2016, 0,000,74
Ø Benzè any 2014, 16.839,60 “
Ø Hidrocarburs
Aromàtics Pol. HAP, any 2016, 422,00 “
Ø Fluors i
compostos orgànics any 2013, 15.487,1 0 “
Ø Partícules (PM-10) any
2011, 62.532,00
“
-Fem referència
d’aquest tema perquè és d’interès que l’Ajuntament informi a la Direcció de
Salut Publica de la Generalitat de Catalunya, l’alcalde es també cap local de
Salut, de la contaminació atmosfèrica que es pateix, en gran part, per la
circulació i de la indústria CELSA. Contaminació ambiental atmosfèrica que, amb
estudis de l’OMS i nota descriptiva d’actualització al mes de setembre de l’any
2016, amb referència a la Directiva
2005, fa exposició sobre els efectes a la salut de la contaminació atmosfèrica d’EXTERIOR,
sobretot de les partícules petites PM-10 i PM-2,5 a tenir en compte, de cara al
que s’està anunciant al contrari, brindant per a la salut pública, gaudir en salut
a Sant Andreu de la Barca, realitzant exercicis i activitats d’esport en una zona de
contaminació atmosfèrica. Tot el contrari del que es recomanable fer per
protegir la salut (també caldria informar a la Delegació de Salut Pública
de la Generalitat de Catalunya que, segons l’Ajuntament,
està molt interessada per conèixer l’evolució de la salut de la població, amb
les activitats exteriors que practiqui al PARC del riu. També seria bo donar-los
a conèixer la contaminació que patim i el treball que fa La Taula per a la millora de la Qualitat de l’Aire del Baix Llobregat,
on el dia 29 de setembre de 2017, van reunir-se a Sant Vicenç dels Horts, 12 ajuntaments també Sant Andreu de la Barca,
acordant proposar un estudi biològic
dels efectes de la contaminació atmosfèrica a la salut d’escolars).
Al·legació.-
o
Que es faci un estudi ambiental apropiat per
respectar la vida del riu i de les persones.
o
Que s’inclogui l’evidència d’un inventari
de la flora i fauna actual.
o
Que es tingui en compte la no afectació de l’aqüífer de Sant
Andreu, massa 38.
o
Que la ciutadania quedi informada dels
perills d’inundació de la riera del Palau i riu.
o
Que es tinguin en compte els perills per a
la salut en fer activitats a l’exterior amb la contaminació atmosfèrica i que s’informi
a la gent dels seus efectes.
o
Un altre
tema seria un possible accident industrial de química i què fer.
o
Que quan hi hagi nivells alts de contaminació
atmosfèrica per sobre de les indicacions de l’OMS, NO2, PM10 i PM2,5 i d’altres, s’informi a la
gent gran amb criatures, perquè deixin de fer activitats físiques a l’exterior,
per evitar malalties i problemes de salut.
o
Que s’informi a la Delegació de Salut Pública de
la Generalitat de les reunions que s’estan fent donada la contaminació atmosfèrica
que patim a l’àmbit del Llobregat i les previsions que es faci un estudi
biològic.
o
Que no es posi en marxa el Projecte executiu per a la recuperació d’entorn
fluvial dels termes municipals de Sant
Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat, exp.1579/17, fins que no es tinguin
en compte totes les
raons i dificultats serioses expressades.
o
Que donat tot el que s’ha exposat, la salut del
poble no sigui la justificació per urbanitzar el riu.
Atentament,
ÀREA
METROPOLITANA DE BARCELONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada