No erem gaires, però erem dels bons i engrescats. És allò de més val ser pocs, però ben avinguts.
Vam pencar de valent i la riera i encontorns van quedar nets com una patena. Fa molt de goig!!!
A la banda de la Cova, la riera era plena d'escombreries, però ara és ferèstega, i et penses que ets lluny, molt lluny de Sant Andreu. El pont de la carretera vella, encara amb més deixalles, ara destaca per unes grans lianes que pengen, fent-ne una cortina de contrallums verds, alhora que recorda l'entrada d'un castell medieval abandonat. La banda de l'autopista era l'indret on estava més brut, però allà la riera, neta, llueix amb tot el seu esplendor. Et trobes en un món exòtic, gerd amb lluïssors de somni.
Res, que estem contents de la feina feta. Si no estem mal fixats, vam carregar 28 sacs grans, que deixàrem en punts concrets perquè els recollissin els serveis de neteja municipal.
Quan vàrem acabar, cap al migdia, estàvem cansats, però exultants. Per recuperar forces, ferem un esmorzar, una mica fora d'hora, a peu dret damunt del pont de la carretera vella. El pa amb fuet tenia gust a restaurant de moltes estrelles: la de la satisfacció de la feina feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada