DEMASAB

Introducció

Amb aquest apartat volem donar a conèixer a la població la riquesa faunística que tenim a Sant Andreu de la Barca.

Cada setmana es publicarà una fitxa on s'explicaran els caràcters morfològics i biològics de les espècies més comunes de mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos que podem trobar al nostre municipi. No es seguirà un ordre, sinò que es barrejaran espècies i grups de forma aleatòria.
A més també s'inclouran fotografies, sonogrames en els quals podrem sentir el so que emeten els animals i mapes de distribució, així com el seu estatus, abundància, distribució i tendència dins del terme de Sant Andreu de la Barca.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------                  
                              L'ànec collverd

Anas platyrhynchos

Nom castellà: Ánade real o Ánade azulón

Nom anglès: Mallard

Nom francès: Canard colvert

Parella d'ànecs collverds

Classe: Ocells

Ordre: Anseriformes

Família: Anàtids

Dimensions: 

50-70 cm de longitud, 735-1320 gr de pes, 75-100 cm d'envergadura. Sempre tenint en compte que el mascle ès més gran que la femella.

Morfologia:

Ànec gran, d'aspecte robust i pesant. Marcat dimorfisme sexual. 

El mascle destaca pel seu cap i coll de color verd fosc brillant, amb un collaret blanc que separa el pit de color marró fosc. L'esquena és gris marronosa i el ventre blanc, part posterior del cos negra amb la cua blanca, i amb dos rínxols característics. El bec groc i les potes taronges. 

La femella i els joves són de totalitats marronoses i ocràcies, molt críptics, amb el bec ataronjat. Ambdòs sexes mostren un mirallet blau brillant a les rèmiges secundàries (plomes exteriors de les ales), ben visible en vol. 

Existeixen diverses formes domèstiques.

Mascle

Femella

Parella en vol

Comportament:
Gregari: viu en grups de nombre variable. En zones densament humanitzades es mostra confiat davant l'home, mentre que en ambients naturals fuig volant davant la seva presència.

Veu: 

El mascle emet un sord i nasal "wruab", semblant a una granota, que repeteix dues o tres vegades (gravació superior). La femella un grall ràpid "cuac cuac cuac cuac...", que disminueix de to gradualment (gravació inferior).

Hàbitat:

Molt generalista. Freqüenta zones humides de tota mena, com ara cursos lents de rius, maresmes, llacunes, embassaments i, fins i tot, basses artificials de reg i de parcs urbans.

Alimentació:

S'alimenta principalment de plantes aquàtiques, però també insectes, cucs, moluscs i peixos petits. També pastura herba a terra ferma.

Reproducció:

Durant el mes de febrer els mascles realitzen les seves exhibicions nupcials, caracteritzades per un complex ventall de postures, batecs d'ala, girs i sacsejades de cap, estirant el coll i colpejant l'aigua amb el bec, tot emetent xiulets i gralls.

Ja formada la parella, la femella es dedica a condicionar el niu amb branquetes, fulles, arrels i molt plomissol.

El niu el situen en una depressió amagada entre la vegetació palustre o un matoll, a vegades lluny de l'aigua.

Pon entre 7 i 13 ous, de coloració que varia entre el blau, el verd o el crema. La incubació dura entre 27 i 28 dies. Els pollets neixen coberts de plomissol i ja són capaços de caminar, nedar i alimentar-se sols a les poques hores de nèixer, tot seguint de prop a la seva mare. Al cap d'uns 50-60 díes ja són capaços de volar.
Durant el període reproductor els mascles adquireixen el plomatge d'eclipsi. Aquest plomatge té la funció de camuflar l'ocell mentre fa la muda, ja que al substituir totes les plomes de vol de cop, fa que sigui molt vulnerable al depredadors.

Femella amb els pollets

Mascle en eclipsi

Distribució:

Es distribueix per gairebé tota la regió Holàrtica (Europa, Àsia i l'Amèrica del Nord), amb algunes poblacions al nord d'Àfrica. Existeixen poblacions introduïdes al sud-est d'Austràlia i a Nova Zelanda.

A Catalunya és un resident molt comú a tot el territori. Hi ha una aportació de migrants i hivernants que varía segons la cruesa dels hiverns.

Distribució mundial.
Sedentari en verd, estival en groc i hivernant en blau.

Abundància a Catalunya durant el període reproductor.

Abundància a Catalunya durant el període hivernal

Desplaçaments:

Segons la regió del món on es trobi, presenta un comportament migratori molt variable. Les poblacions del nord i centre d'Europa, així com les siberianes, realitzen moviments migratoris de llarga distància, mentre que les del sud i oest d'Europa esdevénen sedentàries, tot i que poden realitzar desplaçaments dispersius de curta distància si les condicions ambientals són desfavorables.

Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:

Resident comú. A l'hivern la seva població augmenta de forma variable segons els anys.

Es distribueix principalment pel riu Llobregat, on hi ha una població reproductora d'unes 4-6 parelles dins del nostre terme municipal. 

Hi ha observacions puntuals en altres zones, com ara la riera del Palau, la bassa contra incendis del serrat d'en Canals i el petit aiguamoll de la font de Can Canals ("Fuente de la Rana").

La seva població al riu Llobregat ha davallat lleugerament des que es va acondicionar el camí que voreja el riu, degut a una major presència de vianants.

Àrea de distribució de l'ànec collverd a Sant Andreu de la Barca
En verd aparició de forma habitual
En taronja aparició de forma ocasional