Dragó comú
Tarentola mauritanica
Tarentola mauritanica
 |
| Exemplar adult |
Nom castellà: Salamanquesa común
Nom anglès: Common Wall Gecko
Nom francès: Tarente de Maurétanie
Classe: Rèptils
Ordre: Saures
Família: Gecònids
Dimensions:
Assoleix una longitud màxima de 19 cm (inclosa la cua, que suposa aproximadament un 50% de la llargada de l'individu.
Morfologia:
La seva coloració és fosca, grisenca, amb 4 o 5 bandes transversals fosques de forma irregular en el dors. Cal destacar també que la coloració canvia: és més fosca durant el dia i més clara durant la nit. A sota dels dits (5 a cada extremitat) s'hi troben unes 12 laminetes subdigitals adhesives, que li permeten enfilar-se amb facilitat per superfícies verticals i llises.Els mascles acostumen a ser més grans que les femelles, diferenciant-se també per les ungles: els mascles només tenen ungles visibles en el 3r i 4t dit, mentre les femelles presenten ungles visibles en tots els dits.
Comportament:
Molt actiu durant la nit, quan caça insectes nocturns. També se'l pot observar durant el dia, quan surt a pendre el sol. Fuig ràpidament a amagar-se davant la presència humana, tot i que es poden observar de prop si ens apropen a poc a poc.
Com la resta de rèptils de les nostres latituds, el dragó hiverna durant l'hivern, en refugis foscos i formant grups compactes.
Si s'agafa amb la mà pot tenir tendència a mossegar, però no fa mal.
 |
| Detall del cap |
 |
| Detall de les làmines dels dits |
Comportament:
Molt actiu durant la nit, quan caça insectes nocturns. També se'l pot observar durant el dia, quan surt a pendre el sol. Fuig ràpidament a amagar-se davant la presència humana, tot i que es poden observar de prop si ens apropen a poc a poc.
Com la resta de rèptils de les nostres latituds, el dragó hiverna durant l'hivern, en refugis foscos i formant grups compactes.
Si s'agafa amb la mà pot tenir tendència a mossegar, però no fa mal.
Hàbitat:
És una espècie pròpia de roques i pedregars (on es camufla fàcilment), però també li agrada viure a troncs d'arbres i arbusts. Lluny dels pobles i ciutats, acostuma a tenir hàbits més dïurns, per bé que ha sabut adaptarse notablement a l'entorn urbà nocturn, on aprofita la llum artificial que hi ha a la nit per caçar insectes.
Alimentació:
La dieta és molt variada i inclou nombrosos grups d'invertebrats, en especial escarabats, aranyes, formigues, papallones i larves d'insectes. Ocasionalment també s'ha observat capturant individus joves de sargantanes i fins i tot de dragons. La seva dieta varia estacionalment, en funció de la disponibilitat de preses, fet que fa pensar que segueix un patró d'alimentació oportunista.
Reproducció:
Mites i realitats:
Mite: els dragons si t'escupen al cap et cau el cabell o et quedes cec.
Realitat: els dragons no escupen per defensar-se, si els agafes poden mossegar fluix.
Mite: els dragons es mengen la roba dels armaris.
Realitat: els dragons no es mengen la roba, de fet és interessant tenir un dragó a l'armari, ja que el que es mengen son les arnes que sí fan malbé la roba.
Mite: els dragons són verinosos.
Realitat: els dragons no són en absolut verinosos.
Mite: els dragons es poden introduïr pels orificis del cos mentre dorms.
Realitat: l'únic que cal dir d'aixó es que qui s'ho cregui té una mentalitat malatissa.
Realitat: els dragons no ténen parpelles, pel que es netegen els ulls passant-se la llengua.
Realitat: els dragons són uns grans aliats de l'èsser humà, ja que es mengen insectes que es poden provocar malalties, fer malbé els nostres béns materials (mobles, roba) i també controlen les plagues dels conreus.
Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:
El període reproductor té lloc durant la primavera i és extensible fins als principis d'estiu. Durant la còpula el mascle mossega la femella en el ventre. Les postes són d'1-2 ous (10x15 mm aprox.) que són depositats sota terra, pedres, troncs.. Normalment es fan entre 1 i 3 postes a l'any, però en captivitat es pot arribar fins a 7, de manera que es creu que el nombre de postes depèn de la disponibilitat d'aliment.
Distribució:
L'àrea de distribució d'aquesta espècie és la conca mediterrània, però ha estat introduïda a Tenerife, Madeira (Portugal), Califòrnia (Estats Units) i Uruguai. A la península Ibèrica, la trobem majoritàriament a la zona est, centre i sud, essent absent en la major part d'Euskadi, Galícia, Cantàbria, Astúries, nord de Castella i Lleó i l'est de les muntanyes peninsulars.
 |
| Mapa de distribució mundial |
Mites i realitats:
Mite: els dragons si t'escupen al cap et cau el cabell o et quedes cec.
Realitat: els dragons no escupen per defensar-se, si els agafes poden mossegar fluix.
Mite: els dragons es mengen la roba dels armaris.
Realitat: els dragons no es mengen la roba, de fet és interessant tenir un dragó a l'armari, ja que el que es mengen son les arnes que sí fan malbé la roba.
Mite: els dragons són verinosos.
Realitat: els dragons no són en absolut verinosos.
Mite: els dragons es poden introduïr pels orificis del cos mentre dorms.
Realitat: l'únic que cal dir d'aixó es que qui s'ho cregui té una mentalitat malatissa.
Realitat: els dragons no ténen parpelles, pel que es netegen els ulls passant-se la llengua.
Realitat: els dragons són uns grans aliats de l'èsser humà, ja que es mengen insectes que es poden provocar malalties, fer malbé els nostres béns materials (mobles, roba) i també controlen les plagues dels conreus.
 |
| Capturant una arna |
Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:
Molt estès per tota l'àrea urbana, periurbana i industrial. Es refugia en escletxes a les façanes dels edificis i cases, murs de pedra, garatges, parcs, jardins i naus industrials. És comú també al riu Llobregat. Per altra banda esdevé molt rar als boscos.
ESPÈCIES SIMILARS PRESENTS A SANT ANDREU DE LA BARCA
El dragó rosat (Hemidactylus turcicus) és una espècie semblant al dragó comú, de mida més petita (9-10 cm) i de coloració general rosa-ataronjada amb taques fosques. Tots els seus dits estan proveïts d'ungles.
Es distribueix a la conca Mediterrània.
Habiten en zones properes a la costa, tot i que dragó comú s'estén més cap a regions més interiors.
Ocupa els mateixos ambients que el dragó comú, tot i que potser el rosat li agrada estar-se més a prop de l'home.
Es nodreix també d'insectes de tota mena i les seves larves.
Emet un xisclet agut quant se sent amenaçat, molt semblant al d'una mussaranya.
A Sant Andreu de la Barca presenta una distribució potser més limitada i també en baix nombre. Ha estat detectat al riu Llobregat i en algunes zones urbanes i periurbanes.
 |
| Àrea de distribució del dragó comú a Sant Andreu de la Barca |
ESPÈCIES SIMILARS PRESENTS A SANT ANDREU DE LA BARCA
El dragó rosat (Hemidactylus turcicus) és una espècie semblant al dragó comú, de mida més petita (9-10 cm) i de coloració general rosa-ataronjada amb taques fosques. Tots els seus dits estan proveïts d'ungles.
 |
| Dragó rosat |
Es distribueix a la conca Mediterrània.
Habiten en zones properes a la costa, tot i que dragó comú s'estén més cap a regions més interiors.
Ocupa els mateixos ambients que el dragó comú, tot i que potser el rosat li agrada estar-se més a prop de l'home.
Es nodreix també d'insectes de tota mena i les seves larves.
Emet un xisclet agut quant se sent amenaçat, molt semblant al d'una mussaranya.
A Sant Andreu de la Barca presenta una distribució potser més limitada i també en baix nombre. Ha estat detectat al riu Llobregat i en algunes zones urbanes i periurbanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada