DEMASAB

Xoriguer comú

Falco tinnunculus

Mascle adult

Nom castellà: Cernícalo vulgar

Nom anglès: Common Kestrel

Nom francès: Faucon crécerelle

Classe: Ocells

Ordre: Falconiformes

Família: Falcònids

Dimensions: 

32-39 cm de longitud, 136-252 gr de pes, 65-82 cm d'envergadura. Sempre tenint en compte que la femella ès més gran que el mascle.

Morfologia:

Falcó de mida petita-mitjana i de forma esbelta.

El mascle té el cap de color gris clar amb una clapa negra que li baixa per l'ull, gola blanquinosa, el pit i el ventre és de color crema clar amb clapes fosques, l'esquena i les ales són marrons castanys amb un puntejat negre, les plomes de vol de les ales són negres, la cua gris amb una ampla franja terminal negra. Les potes, la cera del bec i l'anell ocular són de color groc.

La femella és tota de color marró pigallat de negre, amb les parts inferiors més clares. La cua mostra un barrat negre.

Mascle

Femella

Femella fent l'aleta

Comportament:

Aquesta espècie caça en camp obert. Acostuma a cercar les seves preses aturat des d'una talaia, com un pal de la llum o cables de telèfon, capçades d'arbres, un edifici, etc.

També pot romandre volant estàtic en un punt fix en l'aire, mentre batega les ales i desplega la cua. D'aquest comportament s'en diu "fer l'aleta" en català i "cernirse" en castellà (d'aquí li ve el nom).

Recopilació de vídeos de xoriguer comú fent l'aleta

Veu:

Emet un reclam d'alarma com un "kik-kik-kik..." o "kii-kii-kii..." estrident i agut.

Hàbitat:

Ocupa una àmplia varietat d'ambients oberts o moderadament arbrats, normalment amb vegetació herbàcia i matolls baixos: prats, estepes, aiguamolls, erms, conreus, i fins i tot, pobles i ciutats. Pot arribar també a l'alta muntanya, per sobre els 2.000 metres d'altitud.

Alimentació:

Principalment petits mamífers (ratolins, talpons, mussaranyes, etc.). També insectes grans (escarabats, libèl·lules, llagostes, etc.), petits rèptils, amfibis i ocells. Ocasionalment ratpenats.

Reproducció:

El període cria a les nostres latituds pot durar des del març fins al juliol.

El niu el poden ubicar en diversos punts: una esquerda o un forat en una cinglera, una pedrera, un edifici o un arbre. A vegades també aprofiten els nius vells dels còrvids.

Normalment nidifiquen en solitari, però en ocasions poden formar colònies.

La femella pon entre 3 i 6 ous, els quals són covats exclusivament per la femella durant uns 27-31 dies. Quan neixen els polls romanen al niu durant uns 27-35 dies. En el moment d'abandonar aquest encara són alimentants pels adults durant 2-4 setmanes més. 

Parella copulant

Polls acabats de sortir del niu

Relació amb l'home:

Aquesta espècie és emprada en falconeria, especialment adient per aquells que es volen introduïr en la modalitat de l'alt vol (falcons). Només es poden comprar i posseïr exemplars nascuts en captivitat, ja que es tracta d'una espècie protegida en el medi natural.

Mascle de falconeria

Distribució:

Es distribueix àmpliament per tota Euràsia i Àfrica. Les poblacions de l'oest i centre d'Europa, sud d'Àsia i Àfrica es comporten com a residents, estivals i hivernants, mentre que les de l'est d'Europa i centre d'Àsia són exclusivament estivals. Hivernant al sud d'Àsia.

A Catalunya és un migrant i hivernant comú a tot el territori. Resident i nidificant comú, en tot tipus d'ambients, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Distribució mundial. 
Sedentari en verd, estival en groc i hivernant en blau.

Abundància a Catalunya durant el període reproductor.

Abundància a Catalunya durant el període hivernal

Desplaçaments:

Estrictament migratori només al nord i l'est de la seva àrea de distribució. A la resta es comporta com a sedentari, tot i que els efectius del centre d'Europa són parcialment migradors, passant l'hivern al sud del continent o a l'Àfrica.

Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:

Resident i hivernant escàs. Dins del terme de Sant Andreu de la Barca es té coneixement de la presència de dues parelles reproductores.

Se'l pot observar de forma habitual pels polígons industrials del municipi i, de forma més irregular, al riu Llobregat, tot i que en aquest darrer sector esdevé més comú a l'hivern.

Àrea de distribució de l'ànec collverd a Sant Andreu de la Barca
En verd aparició de forma habitual