DEMASAB

Fagina
Martes foina

Adult saltant

Nom castellà: Garduña

Nom anglès: Beech Marten

Nom francès: Fouine

Classe: Mamífers

Ordre: Carnívors

Família: Mustèlids

Dimensions: 

Assoleix una longitud de 42 a 56 cm (inclosa la cua, mesura uns 20-30 cm). El seu pes pot variar d'entre els 1,3 i els 2,3 kg.

Morfologia:

El seu cos és esbelt i allargat, el cap gros i allargat, de color més clar que la resta del cos, amb les orelles no gaire petites i bordejades de blanc. El musell és allargat i acaba en un nas de color carn. Les seves potes curtes, més fosques que el cos, estan proveïdes de 5 dits sense pèl als palmells.

Presenta una coloració marronosa més o menys fosca, amb una taca blanca que li ocupa tota la gola i el pit, dividint-se a la part inferior d'aquest darrer per la part superior de les potes davanteres.

Detall de la gorga

Adult 

Comportament:

Es un animal solitari, amb la excepció de l'època de zel, que tot i no es formen les parelles més que en aquesta època, els seus territoris durant la resta de l'any no queden gaire allunyats els uns dels altres.

Els mascles són territorials i no dubten en defensar el seu territori davant un altre mascle adult.

L'activitat diària ès més intensa a la matinada i al vespre, tot i que els joves i els adults en zel poden estar actius durant el dia.

El seu olfacte està molt ben desenvolupat, igual que la seva vista, adaptada a la visió nocturna i diurna, però més destacable dels seus sentits és la seva exel·lent oïda, que l'adverteix del més mínim indici de perill o de la presència d'una presa.

Es desplaça donant petits salts, és molt bon grimpador i també sap nedar, tot i que evita l'aigua a no ser que faci molta calor, llavors la visitarà per refrescar-se.

Rastres:

Els excrements són sòlids i allargats, amb una mida aproximada d0entre 6 i 10 cm de llarg per 1 o 1,2 cm d'ample. La seva olor no ès gaire desagradable i normalment els deposita en elevacions del terreny, com pedres, roques, soques d'arbre, etc. El color ès generalment de marró fosc a negre, observant-se a vegades restes de pèl o plomes que hagi caçat o llavors de fruits.

Les petjades són molt nítides. Normalment apareixen impressos 4 dits amb ungles, mesurant els de la pota davantera uns 3 o 4 cm de llarg per 3 o 3,5 cm d'ample, i els de la pota de darrere d'uns 4 cm de llarg per 3 cm d'ample.

Sola filar-se les urpes en la base de troncs gruixuts, on poden quedar les marques de les esgarrapades.

Petjada

Excrements

Hàbitat:

Ocupa zones muntanyenques i rocoses, amb poca vegetació. També se la pot trobar en boscos de tota mena: rouredes, fagedes, alzinars, pinedes, etc.

El seu territori pot assolir entre 8 i 10 km de radi, pel qual normalment es desplaça seguint corriols i generalment recorre tots els cims i elevacions que hi ha.

Dins d'aquest territori disposa de diversos caus que ocupa a l'atzar, i poden estar situats entre pedres, soques d'arbres vells, esquerdes, etc. Durant l'hivern sol freqüentar o instalar-se en construccions humanes abandonades o poc freqüentades, com cases velles, graners, pallers, etc.

En un graner

Alimentació:

Es pot alimentar de llebres i conills, ocells i els seus ous, esquirols, rates, ratolins, talpons, també peixos, amfibis, rèptils, mel, fruits, sobretot a la tardor, sentit especia predilecció per les figues.

Esporàdicament pot caçar cries de cabirol i entrar en galliners a la reserca d'aus de corral, matant moltes vegades més del que necessita, comportament segurament degut a l'escàndol de les aus en veure-la aparèixer, pel que l'instint protector de la fagina la duu a matar totes les aus per tal d'evitar ser descoberta.

Amb una griva depredada

Reproducció:

Alguns autors creuen que la fagina pot tenir 2 zels durant l'any, un al mes de febrer i l'altre entre juliol i agost. Altres afirmen que el segon és nomès un període d'excitació o fals zel.

Durant el període de zel real, els mascles es troben i es barallen emitint xisclets similars als d'un gos petit o un gat, recorrent llargues distàncies cercant femelles i mostrant un comportament més confiat.

Desprès de la còpula, el mascle abandona la femella, la qual construeix un niu a l'interior d'un cau, fent servir herbes, fulles, plomes, molsa, etc.

Degut a una característica comuna en alguns animals denominada "implantació retardada", la femella retindrà els espermatozoides vius del mascle al seu interior fins aproximiadament el mes de gener, moment en el que els fecundarà tenint lloc la gestació real, que durarà uns 56 dies.

Té una sola camada anual, parint entre els mesos de març i juliol, en que poden nèixer entre 2 i 7 cries, tot i que normalment neixen entre 2 i 5. Les cries neixen sense pèl i amb els ulls tancats, amb un pes d'uns 30 gr. Passats uns 36 dies, obren els ulls i continuaran allentant-se fins que tinguin 2 o 2,5 mesos d'edat.

Progressivament anirant sortint a l'exterior del cau per jugar, sempre vigilats per la mare, a les quals abandonarà fins que tinguin 3 mesos d'edat.

Cadells de pocs dies

Distribució:

Es troba des de Dinamarca, la península Ibèrica i Itàlia fins a Mongòlia i l'Himàlaia, incloent-hi les illes de Creta, Rodes i Corfú.N'hi ha, també, una població establerta a Wisconsin (els Estats Units) provinent d'exemplars fugits del comerç de mascotes. A la península Ibèrica se'n troba al nord del Principat de Catalunya, Àlaba, Càceres i Granada.No viu ni a les Balears ni a les illes Canàries.

Distribució mundial

Estatus i distribució a Sant Andreu de la Barca:

És un dels mamífers salvatges més comuns al municipi, després del porc senglar. Es distribueix a tota l'àrea forestal, amb algunes incursions al riu Llobregat per trobar preses, al qual arriba seguint els cursos de les rieres, com la del Palau i la de Corbera.

Ocasionalment ha estat observada de nit en sector periurbans, com la Colònia del Palau.

Àrea de distribució de l'ànec collverd a Sant Andreu de la Barca
En verd aparició de forma habitual